El crim organitzat

Durant aquest mes de setembre s'han fet públics dos informes als que hauríem de prestar més atenció. El primer, la memòria del Fiscal Antidroga, que demanava més coordinació del ministeri fiscal contra el crim organitzat (prop de deu mil individus repartits en 500 grups) i un canvi legislatiu per reduir el nombre de membres mínims a partir dels quals es considera una banda criminal. Dies més tard, es coneixia un informe de la Comissaria General de Policia Judicial, en el que es donava compte, a més, de prop de cinc-cents grups mafiosos, a Espanya, que obtenen uns ingressos anuals de més de mil milions d'euros i que acumulen un patrimoni de més de mil quatre-cents milions d'euros. El mapa del seu assentament a Espanya coincideix amb les grans concentracions urbanes i també amb les províncies costeres, especialment de València a Cadis. Les modalitats delictives arriben a sofisticats mètodes que inclouen la tecnologia a la xarxa, amb àmplies connexions internacionals, especialment de països poc segurs. Dels grups criminals,el narcotràfic representa el 29% de ls seves activitats, un 9% el dediquen al blanqueig de diners, un 10% al tràfic de persones, un 10% més a la falsificació de documents i um 7'37% al tràfic de vehicles. La Policia Judicial alerta sobre l'increment de delictes contra les persones (lesions, homicidis, lesions, segrestos, extorsions) que poden cometre grups provinents de Romania que, després dels propis espanyols, són el segon grup, per nacionalitat, present en aquest sinistre món.

:

La conferència de Jaume Curbet que féu a Mataró en una Jornada que vam organitzar (i que després ha estat publicada) alertava sobre la progressió del crim organitzat i sobre la seva comoditat en un món globalitzat en tot menys en les eines efectives contra aquest fenomen. D'una banda, en destacava la seva gran capacitat per influir i comprar empreses senceres, fins i tot cossos policials complerts i qui sap si més endavant algun país. D'una altra, alertava sobre el perillós silenci (contra la sorollosa i publicitada presència del terrorisme internacional) que cau sobre els actes de delinqüència organitzada, que acumulen moltes més víctimes.

:

Ahir, una persona que ha visitat una ciutat perifèrica de la Gran Rússia m'explicava una situació que fa posar els pèls de puntes. Autoritats polítiques locals pressumptament assassinades sota la passivitat aparent de les autoritats centrals, pobresa i crisi econòmica endèmica, corrupció, etcètera. Em diu que la gent parla obertament de màfies que actuen impunement cobrant de les empreses i executant actes criminals sobre qui no es doblega davant d'ells. No, no he parlat amb Glucksmann sinó amb un mataroní.

:

No. No són pel·lícules. Ni narco-corridos.

:

La seguretat, junt amb la necessària transformació econòmica i pólítica de la societat que rep les conseqüències més bèsties de la seva absència, és el gran tema polític en què ha entrat el segle XXI. Hi ha el risc, com alerta Eugenio Trías, que, de tan desitjable, el nou valor de la seguretat passi a se el màxim valor i, per tant, es cruspeixi la resta de valors (la llibertat, la justícia, la igualtat, la fraternitat... "la bona vida", diu el filòsof. Es tracta que la seguretat que imposem sigui sempre subjecta a aquests altres valors, que no acabi imposant la por que vol eliminar. Perquè el pitjor és la por: "Nada es más terrible y deformante que el miedo. Ni nada es más fácil de inocular en unas sociedades en las que lo accidental es la frma democrática, mientras que lo sustancial es ese miedo que, mejor que el ántrax, puede propagarse cualquier epidemia a través de los grandes medios de comunicación de masas" (La política y su sombra, Ed. Anagrama, Barcelona, 2005, p.52).

:

Curbet acaba la conferència citada dient: "La cuestión es, sin embargo, si lo que se demanda es un poder estatal para imponer autoritariamente el orden dictado por el neoliberalismo global o bien un poder estatal capaz de promover democráticamente una seguridad basada en la justicia social."

:

L'experiència d'Iraq ens ho hauria de fer pensar.