Com podria pagar la il·lusió
quan et sento en la brisa d'un instant?
:
Joan Margarit, fragment de "Quadre amb ocells" a Joana, Ed. Proa, Barcelona, 2002, p. 62.
Lost in translation
:
Lost in translation, fou un instant. Un sol moment llaurat després d'un joc de distàncies i aproximacions, perduts, somnolents. El just perquè les coses que semblaven mortes tornessin a caminar o un alè d'un déu despistat, o tendre, donés vida a un tros de carn, o de fang, o de marbre. Un instant més breu del que utilitzem per engegar-nos, per enviar la mirada de l'odi, això que ens agermana amb els altres, vaja. Com si fos la darrera cosa que els toqués fer en aquesta vida i els passés la pel·lícula pel davant una història que no vol acabar-se. Una treva del determinisme que s'havien imposat. I ells, que sabien tant del pes de l'inevitable i alhora limitadíssim, no sabien res de l'endemà. Tampoc no el sabem nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada