dissabte, de desembre 16, 2006

Millores als barris | Pessebristes | Papanokupisme

Mataró millora els barris
:
Cerdanyola Foto: Carles Fernàndez
:
Aquest matí hem anat citant els diferents companys i companyes socialistes dels barris on hi ha els pannells expositius de la campanya Mataró Millora amb el company Arcadi Vilert, regidor d'Urbanisme, que ha fet una detallada exposició de cada un dels àmbits que hi ha en transformació: noves zones verdes, més habitatges assequibles, més equipaments, millors carrers i places... Així, de mica en mica, parlant amb cada un dels nostres companys i companyes que havíem citat en hores diferents davant cada expositor. La informació a peu de carrer.
:
Nova seu pessebrista
:
Pessebres Foto: Jordi Merino.
:
A la tarda he pogut passar per l'antiga Presó, un edifici emblemàtic d'Elies Rogent on, a més dels Armats de Mataró i després de ser usada per la Colla Castellera Capgrossos, ara l'Associació de Pressebristes la comença a utilitzar Entre la nova seu i l'antiga (que encara no han deixat), enguany presneten 90 diorames. La intervenció, respectuosa i senzilla, permet disfrutar d'una de les nostres joies arquitectòniques que fins fa ben poc era utilitzada com a Dipòsit de detinguts i que, per tant, ben pocs ciutadans coneixen. La feina dels pessebristes, a més de delicada, ha estat ingent per poder mostrar una exposició magnífica. La inauguració, a més de l'alcalde, autoritats i Junta de l'Associació, ha comptat amb el bisbe Joan Godayol. També hi havia el nostre versàtil expert (i practicant) en cultura popular, Jordi Merino (que m'ha fet arribar aquesta foto).
:
Papanokupisme
:
Com ja he fet altres dissabtes, us recomano elogiosament l'article d'avui de Pilar Rahola a El País sobre el papanatisme davant el fenomen okupa. Com va dir l'Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, "des que alguna ràdio episcopal recolza persones que es presenten nues, cada cop considero el nu com una cosa menys original i trencadora". Touché. Rahola acaba l'article seu d'avui així:
Lo que más perpleja me deja es el carácter reaccionario del fenómeno. Lejos de ser ciudadanos democráticos, estos okupas se convierten en consumidores de democracia, y consideran natural que el sistema, al cual vilipendian y critican, les pague todas sus actividades. Son tan rebeldes, que hay que financiar con dinero público su rebeldía. ¿Dónde está el sentido de riesgo, el reto juvenil, la iniciativa, la lucha, la búsqueda por conformar un destino propio? ¿No forma parte de la formación artística, la lucha por crear, por ensayar, por ser conocido? Y, sobre todo, ¿no forma parte de la juventud su propia lucha por hacerse un hueco?
:
Estos okupas se desnudan, llevan un look alternativo, montan números antisistema, pero son lo más pequeño burgués que he conocido en tiempo. ¡Hasta quieren que papá estado -o mamá municipio- les pague sus aventuras artísticas! Y todos los viejos progres a babear un poco, quizá recordando el paraíso perdido de su adolescencia revolucionaria. En fin. Todo bastante patético.

Foto: Alberto Estévez / Efe

:

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb tots els respectes per a vostè i els pessebristes , però vos heu carregat un espai especial. Cap els anys 74 , 75 , els vostres " pares polítics " i els artistes tenien molt clar que a l ´edifici de la presò hi havia d ´anar ; El museu d ´art contemporani de Mataró.Molts encara ho creiem. Llàstima una altre oportunitat perduda, de moment.

Ramon B. ha dit...

- Anònim,
Bé, francament, no sé de què em parles.

Sr.Ruso ha dit...

La Rahola no m'agrada, acostuma a ser prepotent i en ocasions no saps per on agafar els seus arguments, però he de reconèixer que quan l'encerta es llueix. No es podien haver descrit els okupes de millor manera. Chapó per aquest article i gràcies per recullirlo.

Ramon B. ha dit...

- Sr. Ruso:
A mi em passa més o menys el mateix, però reconec que, d'entrada, no em cau malament. O no tant.