dimarts, de desembre 05, 2006

Islam | Innerarity | Absorbent

Podem entendre'ns amb l'Islam?
:
nomnom
:
Aquesta és la pregunta que es fa en Francesc Torralba al número de novembre de la revista Foc Nou, que podeu trobar íntegre aquí, que ve a tomb després de la visita del Papa Benet XVI a Turquia i del que n'extrec aquest fragment final:
En definitiva, crec que només podem entendre’ns amb l’Islam si ens alliberem mútuament de prejudicis, si fem buit i purguem la nostra ment de les intoxicacions ideològiques que tan freqüentment ens encadenen sense ser-ne conscients. Amb això no estic dient que l’entesa sigui fàcil, ni ràpida. Caldrà temps, educació, contenció i molta paciència. No podem tolerar que els integristes, del signe que siguin, ens posin un morrió i vulnerin els principis democràtics de les societats obertes.
:
Els neocons americans i europeus no ens ajudaran en aquest procés, però tampoc els teocons. Els teòlegs conservadors nord-americans (teocons) accentuen les diferències i justifiquen, així, l’exclusió. Em dol que la trobada entre aquests dos mons es plantegi, senzillament, com un xoc entre civilitzacions, però també m’irrita l’actitud naïf (pseudoprogressista) segons la qual serà possible una aliança de civilitzacions sense dolor.
:
També és molt oportú aquest article de Llucià Pou.
:
Innerarity
:
nom
:
Daniel Innerarity, un dels filòsofs més lúcids d'Espanya, escrivia ahir a El País:
Frente al discurso dominante que habla de que el agotamiento de las ideologías erige al interés como único protagonista de la vida política, tal vez sea precisamente locontrario: sin ideologías cerradas se abre el espacio para las ideas, para la política como actividad inteligente.
(...)
[L'esquerra] tarde o temprano deberá acometer una definición propia de la realidad política en campos como la seguridad, el pluralismo, la integración, Europa o la mundialización. La inteligencia política consiste ahora en aprender la nueva gramática de los bienes comunes que se realiza en estos asuntos. Lo que podríamos llamar izquierda liberal o socialdemocracia liberal apenas se ha estrenado en este debate y ya es hora de que nos explique por qué la realidad no es conservadora.
:
La calma - XII
:
"Creo que el hecho de trabajar en algo tan absorbente, teniendo que tomar continuamente decisiones, resolver infinitos problemas, puede llegar a convertirse en el centro de tu vida".
:
Paraules de l'actual President extretes de José Montilla. Radiografía de la calma, de Juan Ramón Iborra. Ed. Planeta, Barcelona, 2006, p. 249.

9 comentaris:

turrai ha dit...

Tan absurd trobo el catolicisme com l'islamisme. Bé, en general, totes les religions les trobo absurdes. Són com una mena de megasectes que l'únic objectiu que sembla que els mogui sigui el d'imposar la seva veritat als altres.

Adam ha dit...

Ramon, te diré una frase que dijo W. Churchill cuando le dijeron que se tenia que negociar con el Tercer Reich y el no quería (ya sabemos como acabó la negociación)
"El apaciguador es aquel que alimenta al cocodrilo esperando ser el último en ser devorado"

Ramon B. ha dit...

- Turrai
Bentornat a la blogosfera!
Bé, jo i milions de persones tenim, pel que sembla, desenvolupat una part absurda i sectària. En fi, si pretenen això que dius, òbviament, tampoc hi combrego. Convindràs amb mi que generalitzar té el problema que acabes confonent tots els homes amb els violadors, totes les dones amb les putes, tots els independentistes amb els terroristes i tots els polítics amb els xorissos.

- Adam
(parles de lo de l'Islam?) És una mica el que pretenc dir amb aquesta cita: el diàleg és tan complicat com necessari, però. Em semblen igualment rebutjables (perquè porten a la inacció) els que creuen que tot serà un camí de roses i confien cegament en la bondat del diàleg... com els que veuen en Hitler darrera de tots els alemanys.

Adam ha dit...

-Ramon
I en Franco tampoc està darrera de tots els que ens sentim de dretes......Jo personalment condemno al Franquisme i també condemno el cop d'estat d'en Companys.

garmir ha dit...

Hola:
L´islamisme a Europa comportará la fi de la nostra identitat cultural, i en el cas de Catalunya pot arribar a suposar la fi de Catalunya com a nació, fitxa´t a Espanya hi han col-legis que ja han sospès les festes de Nadal perquè tenen alumnes d´altres cultures. Aquesta gent se´n aprofita de la tolerància europea per sotscavar el nostre model de vida, si seguim aixi en uns quants anys podem arribar a tenir algún estat islàmic a Europa.

vladimir ha dit...

A veure si em sé explicar:

Jo crec en Déu i en Jesús, però no n'estic gens segur, només SÓC UN CREIENT amb grans dubtes i poques certeces, NO SÓC UN CONVENÇUT.

Tinc coneguts musulmans que els passa el mateix, creuen en Déu i Mahoma, però tampoc n'estan segurs.

Ells (musulmans) i jo (cristià), compartim els mateixos dubtes i trobem resposta fent el pas de creure (també podiem fer el pas de no creure, però lliurament decidim creure), SOM CREIENTS, NO SOM FANÀTICS CONVENÇUTS.

Crec que l'entesa religiosa passa una mica per aquesta humilitat "agnòstica".

Ramon B. ha dit...

- Adam,
Veus? El que et deia, generalitzar no és bo.

- Garmir,
Jo també trobo que l'islamisme (que és com es coneix la branca més radical dels que professen els musulmans) és molt nociu. Tant per les societats occidentals com per als països on tenen més influència política. Per això crec que val la pena que aquesta "tolerància europea" tingui límits. Només així pot ser efectiva.

- Vladimir,
És que els creients i els agnòstics coincidim en una cosa: que no sabem. Justament per això, alguns, "creiem", si no, "sabríem".

eloi ha dit...

Hola, caram amb el post aquest! és molt interessant. Sóc jesuïta i també tinc els meus "dubtes" però, malgrat tot, lo meu és una aposta per l'absurd ("credo cuia absurdum" deia Tertul·lià), però no un absurd menja-olles com el que diu en turrai, sinó un absurd tan gran com un amor que es lliura fins al final malgrat tot. No oblidem el "Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat" de Jesús. Es pot dialogar des de la creu? és a dir: es pot dialogar des de les víctimes del món? si la resposta és sí aleshores serà possible el diàleg amb l'islam i amb qui sigui. El diàleg es juga en el compromís per la justícia.

Ramon B. ha dit...

- Eloi
Visita més sovint aquests comments, i gràcies.