divendres, de desembre 01, 2006

Prou mentides | A les seves mans

nom
:
Prou mentides *
:
nom
L'Alcalde ensenyant el projece de la Generalitat (Foto: QM)
:
El senyor Adam Alonso escriu una columna en aquest mateix mitjà que, a banda de les opinions allà expressades, obvia un parell d’informacions que poden ser d’utilitat als lectors. La primera, que en el període del Govern del PP, amb Acebes i Rajoy al Ministeri de l’Interior, i abans que es despleguessin els Mossos d’Esquadra (novembre 2003), el Cos Nacional de Policia va quedar amb una dotació que no arribava a la meitat de la seva la seva plantilla. Van deixar les ciutats catalanes (Mataró entre elles) pràcticament sense policia de Seguretat Ciutadana, tasques que va haver d’assumir el cos de la Policia Local. La professionalitat dels policies i la discreció de l’Ajuntament van fer que no s’organitzés l’escàndol que es mereixia aquesta incompetència, emmarcada en la minva del nombre de policies, per primera vegada des de la democràcia, que es va produir amb el Govern d’Aznar. Des del desplegament dels Mossos, però, i gràcies a la tasca de coordinació amb la Policia Local, el nombre de delictes i faltes no ha fet més que reduir-se, situant-nos a la banda més baixa dels índexs europeus d’inseguretat. També he de dir que, pel que fa al Cos Nacional, l’arribada de Zapatero al Govern ha estat un veritable canvi de tendència: s’incrementen els recursos, puja la seva eficiència a la ciutat i, especialment, millora la seva motivació després del fosc període del govern dels col·legues de l’articulista Alonso.
:
La segona és directament una mentida. Diu literalment: “Cal recordar que algunes de les mancances de la ciutat les ha hagut de solucionar l’oposició del govern municipal via Parlament de Catalunya, com per exemple desencallant el tema de la sortida nord de l’autopista i això que ara el govern de la Generalitat és del mateix color!!!”. De fet, no ha estat fins a l’arribada de Joaquim Nadal com a conseller de Política Territorial de la Generalitat que aquesta institució s’ha compromès a fer l’actuació que els governs de Jordi Pujol, amb el suport entusiasta del PP, havien bloquejat. Les cues de la Via Europa i de la Plaça França, sí senyor, aquestes que ens fan patir tant, poden veure’s reduïdes a partir dels nous accessos que just l’any que ve començaran a fer-se a Rocafonda, un cop el Govern d’esquerres ho va acordar, projectar i pressupostar. I després, com deia, d’acumular pols sense que cap diputat del PP, ni de CiU, fes absolutament res per desbloquejar-ho quan tenien poder per fer-ho.
:
Després de l’11-M, després del DVD de Madí, em pensava que havien après que amb mentides no s’arriba enlloc. Molt menys en temes tan sensibles com la seguretat. Però de nou, serem la resta dels ciutadans qui els ho haguem de recordar cada vegada.
* columna publicada a capgros.com, ahir.
:
La calma - VIII
:
"Y cuando tú sitúas como elemento central de tu legislatura algo que no es viable si no tienes el apoyo de tu principal adversario, estás en sus manos".
:
Paraules de l'actual President extretes de José Montilla. Radiografía de la calma, de Juan Ramón Iborra. Ed. Planeta, Barcelona, 2006, p. 192.
:

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bassas, que baix has caigut...contestant a joves que donen la seva opinió en un mitjà emprant el teu càrrec pq el publiquessin ràpidament....obvies que va ser a proposta d'en Joan Lopez del PP de Mataró que es van assolir moltes coses que dius que va fer en Nadal.....Per cert, quan vas escriure l'article? en hores de feina suposo.......Pq no deixes la política has quedat retractat i com una mala persona. Et tenia respecte però ara ni això, m'has caigut molt, però que molt baix.....bona nit.

Ramon Bassas ha dit...

- Benvolgut "volem...",

La veritat és que vaig fer l'article a l'hora de dinar, després que al migdia m'advertissin de la seva publicació. Ai`xò va fer que dinés tard (no gaire: tampoc em va costar tant d'escriure) i que apretés una mica més l'agenda de la tarda. El vaig enviar sense exigir res, d'això te'n poden donar fe els de l'empresa editora. Jo no vaig pel món exigint res. No acostumo a fer aquestes coses al matí, però segurament sí en hores de feina. No sé si saps que els electes no fitxem, cosa que té aspectes positius i de negatius, com el d'arribar tard a casa a causa de troabde samb veïns, com ahir mateix. Però com que ho faig per gust, no em quexi gens. D'altra banda, respondre els ciutadans que públicament o privada expressen una queixa respecte la seguretat em sembla que deu ser tasca de qualsevol responsable polític.

Per cert, et recomano que no perdis mai el respecte a ningú. Justament perquè el respecto, perquè sé que tinc al davant una persona adulta, em vaig creure amb el dreta rèplica i a dir les coses a la cara. També et respecto a tu, encara que t'amaguis rera un pseudònim. Encara que per alguns això sigui caure molt baix. Millor això que ser a dalt d'una columna. M'hi sento més còmode, també. Les altures em fan vertigen.