dimarts, de febrer 06, 2007

Església i gais (I) | Mort en vida

Església i gais (I)
:
Els amics del col·lectiu "Església Plural", com que tenen el web en obres, envien el butlletí via e-mail. En el darrer hi ha un parell d'articles que entre avui i demà us reproduiré íntegrament. El tractament del tema homosexual per part de l'Església genera moltes controvèrsies públiques i mostra la cara més conservadora del cristianisme. Val la pena que ens acostem a les aportacions que, des de dins, ho veuen d'una altra manera. I qui diu aques tema en diu molts més...
:
QUAN L'ESGLÉSIA BENEÏA LES UNIONS D'HOMOSEXUALS

El juliol de 2005 el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de matrimonis entre persones del mateix sexe. Deixant a un costat el debat sobre si el nom va ser o no el més afortunat, la qüestió de fons és que civilment s'equiparaven els drets de les parelles formades per persones d'una mateix gènere amb altres de gènere diferent. Una qüestió que permetia superar una situació de discriminació social i procurava la regulació legal dels drets i les obligacions d'aquestes parelles. Si revisem les hemerotèques recordarem les declaracions furibundes d'una bona part de la jerarquia catòlica espanyola i dels grups neoconservadors, i una important manifestació a favor del matrimoni tradicional que van encapçalar pocs, però destacats, cardenals i bisbes espanyols. De les paraules d'aquests defensors de les essències morals i espirituals s'en podia desprendre que després de l'aprovació d'aquesta Llei era de preveure que la societat quedés traumatitzada i la moral col·lectiva derivés cap un escenari propi de Sodoma i Gomorra.

Per sort, un cop més, els oracles apocaliptics no s'han complert, i la societat ha assumit de forma natural aquesta regulació dels drets legítims d'un sector de la població. Dins la institució eclesiàstica s'observa un nou divorci entre una doctrina ancorada en fòrmules morals ja superades i l'actitud de respecte a la persona que moltes persones creients manifesten sobre el tema. Però segurament si ho analitzem des d'una sensibilitat cristiana veurem com no n'hi ha prou amb el respecte des del moment que hi ha alguns germans i germanes que volen que la seva unió sigui beneïda per la seva comunitat de fe i es troben amb la negativa més absoluta. Si mirem amb ulls de Jesús, qui és ningú per negar que Déu sigui darrera de l'amor de dues persones i que aquest amor els porti a voler compartir un projecte de vida comú.

Per sort alguns capellans han sentit el grinyol de la consciència, han trobat incoherent que mentre la institució no possava cap inconvenient a beneïr tota mena d'objectes, fins i tot aquells que poden servir per fer la guerra, manté el cor dur per beneïr unes persones que s'estimes, que volen que el seu amor sigui testimoni del de Déu i que es comprometen en un camí plegats. Aquest és el cas de Mn. Josep Dalmau, pioner de moltes causes perdudes, lluitador per l'Evangeli i profeta de nous camins d'evangelització, però per damunt de tot persona sensible al patiment de les persones. Ell, com veurem més endavant, va acceptar presidir la benedicció d'una matrimoni gai i a partir d'aquí va descobrir la injustícia que afecta a alguns cristians i cristianes.

Però, aquesta postura de rebuig que manté la institució eclesiàstica vers l'homosexualitat ha estat sempre igual, té algun fonament en el Nou Testament, ho vivien així els primers cristians. Amb rotunditat NO. La persecució de l'homosexualitat per part de l'Església la trobem a occident a partir del segle XIV, abans d'aquesta data era un fet que es tractava amb relativa naturalitat i fins hi tot, segons sembla per estudis recents, en el santoral hi ha diversos sants i santes homosexuals. Els casos més evidents són els de sant Sergi i sant Bacus, i el de santa Perpètua i santa Felicitat. Hi ha textos litúrgics del segle VIII que fan referència a que en les celebracions de benedicció d'unions homosexuals que l'Església fèia es demanava la intercessió d'aquesta parella de sants.

Hi ha una icona del segle VII, la que correspon a la imatge que acompanya aquest comentari, que correspon a aquests dos sants, i que va encapçalada per una oració que es fèia en les cerimònies religioses de benedicció de parelles del mateix sexe. Diu així:

"Oh senyor Déu i Governant que vas fer la humanitat a la teva imatge i semblança i li vas donar el poder de la vida eterna, que vas aprovar quan els teus sants apòstols Felip i Bartomeu es van unir, junts no per la llei de la natura, sinó per la comunió de l'Esperit Sant i que també vas aprovar la unió dels teus Sants Màrtirs Sergi i Bacus, beneeix també aquests servidors "N" i "N", units no per la natura, sinó per la fidelitat, permet-los Senyor estimar-se l'un a l'altre, sense odis i poder continuar plegats sense escàndols tots els dies de les seves vides amb ajuda de la Santa Mare de Déu i de tots els teus Sants perquè teu és el Poder i el regne, i el poder i la glòria. Pare, Fill i Esperit Sant"

És urgent que les comunitats cristianes reflexionin urgentment i prenguin postura respecte de tres temes que afecten dolorosament la dignitat de masses persones: l'acolliment de parelles homosexuals, dels divorciats tornats a casar i el paper de les dones en l'Església. Hem d'escoltar què ens diu l'Esperit i actuar conseqüentment.
:
Dues ciutats - XVI
:
Hay más vida en la muerte que en la existencia a la que nos condena el colectivismo.
(...)
:
Se viene abajo una civilización repugnante: pero fue ella la que me moldeó, contra ella me rebelé, de ella intenté huir. Lo quiera o no, me ha marcado. Lloverá mucho antes de que comprenda qué ha sucedido para mí.
:
No voy a vestir de luto por el fracaso de aquel experimento histórico asqueroso -esto lo tengo muy claro-. Estoy encantado que se haya malogrado. Pero me inquieta el futuro de Europa.
:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 252, 256.
Il·lustració: Isaac Brodsky, Assemblea.
:

Cap comentari: