Incívics | Regió autònoma

I alguns són incívics

:

:

A la darrera Comissió Municipal Informativa de Via Pública vaig donar a conèixer les dades relatives a les denúncies per activitats incíviques a Mataró durant el 2006, sigui en l'aplicació de l'Ordenança de Civisme, que d'aquí poques setmanes complirà dos anys de la seva entrada en vigor, la de Residus, les sancions per la qual s'han incrementat notablement en aquests darerrs anys, la de la tinença d'animals domèstics i d'altres, així com el compliment de la Llei 1/92, especialment pel que fa referència al consum i tinença d'estupefaents. N'he parlat moltes vegades, en aquest espai i en algun article recent: el gaudi dels drets i llibertats només és possible amb el compliment dels deures. I l'administració ha de garantir-ho, entre d'altres coses, aplicant les normes i sancionant qui no les compleix. És ingrat, ja ho sé. Però absolutament necessari si volem preservar el que deia, els drets i les llibertats dels que volen usar l'espai públic sense privatitzacions encobertes ni agressions.

:

Les dades que hem presentat mostren algunes coses. En primer lloc, l'esforç del conjunt de serveis municipals (i dels Mossos d'Esquadra, que apliquen també l'Ordenança de Civisme) en l'atenció a les demandes ciutadanes de pacificació de l'espai públic. En segon lloc, que encara hi ha moltes activitats incíviques. Si ahir deia que Mataró és una ciutat cívica, avui he de dir que, malgrat tot, hi ha encara més de tres mil ciutadans (molts d'ells no mataronins, tot s'ha de dir) que han fet la guitza als altres i que han tingut la resposta adequada de l'Administració. En tercer lloc, que la manera de fer la guitza és molt variada: des del consum públic de substàncies prohibides fins a l'insult, de la brutícia en totes les seves variants al soroll. vegeu què diu a nota que ha fet l'Ajuntament:

La infracció amb més denúncies és el consum o possessió de drogues a la via pública amb 521; li segueix brutícia i residus amb 494; vehicles abandonat, 342; molèsties produïdes per persones, 272; molèsties produïdes per activitat (establiment), 260; manca de respecte o insults a l'autoritat, 247; propaganda no autoritzada, 166; i excés de soroll en ciclomotors, 157.

:

I per sota de les 100 denúncies es troben les actituds violentes i/o alteració de l'ordre públic sense danys, 73; consum d'alcohol a la via pública, 70; molèsties a la convivència causades per animals domèstics, 65; molèsties als veïns d'un immoble, 62; embrutar amb pintades i no dur lligats els gossos amb 58; orinar en llocs no permesos, 57; desobeir l'autoritat, 43; actes vandàlics en l'ús del mobiliari urbà, 22; danys en mobiliari, 21; tinença incorrecta de gossos perillosos, 16; i deposicions de gossos amb 9 actes o denúncies.

I en quart lloc val la pena dir que la majoria d'aquestes sancions poden commutar-se per treballs a favor de la comunitat, camí que han emprès una cinquantena de persones sancionades. M'agradaria que fos un camí encara més transitat. Reparació abans que sanció. Però, en tot cas, qui la fa l'ha de pagar.

:

L'acció activa de l'Ajuntament per perseguir les actituds incíviques tenen un gran consens polític i ciutadà, és un reclam claríssim que ens aporta el grau de complicitat necessària per lliurar aquesta batalla. Per cert, el PP no va votar a favor de l'Ordenança de Civisme. El seu portaveu, ara flamant candidat (que encara no ha rectificat les dades falses que consten a un acta del Ple que a donar...), esgrimia dos arguments. Primer, que era massa dura, massa intervencionista (això em sona); segon, que no ens atreviríem a aplicar-la. A més de farsant, un pèssim profeta. (Il·lustració, tira de Blázquez, al Capgròs d'aquesta setmana).
:

Dues ciutats - XII

:

¡La belleza se ha generalizad tanto, se ha vuelto tan accesible! Un disco de un quinteto de Mozart no cuesta mucho dinero. Pero hay una trampa: para escuchar este disco a conciencia hace falta dedicar media vida. Tal vez esté exagerando -una cuarta parte-. Y no es cuestión de tiempo, sinó de organizar una región autónoma de la realidad. No voy a preguntar qué es la música, qué son aquellos instantes de felicidad y de amargura que nos ofrece -¿nos roba?-, qué es esa sensación de vacío que experimentamos al no ser capaces de absorberla.

:

Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 160.

Il·lustració: Barbara Kraft, Wolfgang Amadeus Mozart (1819). Société des amis de la musique, París.

: