dissabte, d’abril 14, 2007

La taula parada *

nom Juan van der Hamen, Natura morta amb carxofes, flors i recipients de vidre, 1627. Museu del Prado, Madrid.
:
La taula parada *
:
La recent adquisició d'obres de la col·lecció Naserio per part del Museu del Prado, amb notables afegits dels seus fons, ha permès la producció, junt amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya, d'una magnífica exposició sobre el gènere del bodegó, o de la natura morta, un gènere que prengué força en l'explosió creativa del Barroc, desenvolupant aspectes residuals de les obres que s'havien exposat fins aleshores. La mostra inclou peces de Juan Sánchez Cotán, Juan van der Hamen, Francisco i Juan de Zurbarán, Antoni Viladomat, Luis Paret y Alcázar, Luis Egidio i Francisco de Goya, entre d'altres, de manera que pot ser un dels esdeveniments de la temporada artística de Barcelona.
: :
Dos trets voldria destacar per aquells que vulgueu fer-hi una visita. Un relatiu al tema i, l'altre, a la radical diferència de perpsectiva entre l'escola espanyola i la flamenca. El tema, prendre un aspecte residual per situar-lo al centre, denota clarament l'esperit del barroc, crític amb l'antropocentrisme, que recull la bella imatge bíblica de la pedra rebutjada pels constructors que esdevé la pedra principal (Salm 118,22, Mateu 21,42 i sinòptics, 1 Pe 2, 4, 6). Però no és una pedra, l'objecte triat, sinó, bàsicament, elements per a menjar: fruites, viandes, hortalisses, aviram... L'artista no tan sols vol ensenyar-nos que l'essencial es pot trobar en les petites coses, sinó que ens pretén indicar que són efímeres, que només valen en vida, que la mort (o la negror) les fa lluents i valuoses, que demà ja no valdran. Una altra imatge bíblica ens ve al cap: la de la taula parada com a símbol del Regne.
:
El segon factor, com dic, és la doble visió que, en el regnat espanyol d'aleshores, va produir-se al voltant d'aquest gènere. Mantre que els flamencs, més influïts pels corrents reformistes i l'incipient ètica capitalista, fan dels seus quadres l'aparador de la seva riquesa, la celebració del plaer i de l'abundància, l'escola espanyola, des dels barrocs a Goya, i des de Goya a l'art modern, és tota una altra cosa. La Contra-reforma que liderava Espanya, a nivell cultural, va suposar l'obertura de llenguatges que van possibilitar una visió radicament moderna de l'art. Més crítica que cap altre corrent de la visió il·lustrada, més desconfiada que ningú en les possibilitats emancipatòries de la Humanitat, explora la veritat que hi ha en les perifèries d'aquesta Humanitat idealitzada: en la lletjor, en les possibilitats expressives de la solitud i de la pobresa, en la grandesa de les peces petites, en el bri d'esperança que viu envoltat de foscor i de decepcions, en les fruites o els cossos esberlats i sofrents. Sospita que es allà, i no en la riquesa, que hi ha la veritat amagada. I damunt d'una taula.

* Article per a la revista Valors (abril 2007).

L'exposició Natures mortes. De Sánchez Cotán a Goya, serà oberta al Museu Nacional d'Art de Catalunya (Palau Nacional; Parc de Montjuïc, Barcelona) fins el 24 de juny de 2007.

:

Publica un comentari a l'entrada