dimecres, d’abril 25, 2007

Església, de calentes i de freda

Un Papa, un bisbe i un abat
:
Tres de calentes. No és corrent que el Papa i els bisbes (o els abats, tan calladets) siguin notícia per coses bones. Per demèrit d'ells o pel tòpic conservadorament assentat respecte al qual d'un bisbe (o d'un militar) no se'n pot esperar res de bo. Però jo, que ja he dit algunes vegades que veig amb simpatia l'excurs intel·lectual del Pontífex romà actual i que he elogiat la manera de fer del president de la Conferència Episcopal Espanyola, m'he alegrat de tres notícies recents que us vull recordar i que protagonitzen, un cada una.
:
La primera és la carta del Papa feta pública aquests dies, i que fou tramesa fa uns mesos a la cancellera Merkel, en la que aplaudeix la decisió del G-8 de prioritzar la lluita contra la fam i ofereix el recolzament de la Santa Seu. Com diu en Jordi Llisterri, amb una claredat impossible de superar. Sembla que no és tan sols la seva aportació intel·lectual sinó també les prioritats pastorals les que estan prenent un curs molt més adequat al paper de l'Església. Sí senyor: primer, eliminar la fam.
:
La segona correspon a les declaracions efectuades pel bisbe de Bilbao i president de la Conferència Episcopal Espanyola, que reprèn els bisbes i capellans que utilitzen la trona o l'altar per fer política, en clara referència a l'alineament duna part de l'episcopat espanyol amb la branca (l'única?) més dura del PP. Blázquez ha hagut de recordar que és el poble qui ha de decidir les formes de gestió de la seva democràcia i que no pertoca a l'Església fer cap orientació del vot, independentment que sí pugui donar l'opinió (dels bisbes) respecte a temes que tenen o no transcendència pública. La fam, per exemple, un problema una mica més important que els condons, dic jo.
:
I la tercera és l'alegria amb la qual he obert un sobre provinent del col·lectiu Església Plural, aquest matí, en el que m'adjuntaven un preciós regal: l'edició de l'entrevista de Mª Antonia Iglesias a l'abat de Montserrat, Josep Mª Soler, que ja us vaig parlar i transcriure un tros, i que fou publicada al diari El País l'agost passat. En ella, sense pèls a la llengua i amb una llibertat i claredat envejable, alhora que amb una confiança sana amb l'Església i el seu futur, l'abat Soler repassa els elements més controvertits de la presència de l'Església a la societat espanyola. Gràcies, Josep, per la tramesa.
:
Església i xarxa, mal avingudes
:
Una de freda. Al mateix número de Foc Nou que citava ahir, a la plana anterior, hi ha una altra molt bona columna de l'Ignasi Moreta (a la foto) queixant-se de la lamentable imatge que dóna l'Església a la xarxa. Ara em passo del tot i trasncric aquest altre article (disculpa'm, Jordi, tot és per la causa):
:

La imatge de l'Església a la xarxa

Titular de l' agència de notícies Flama: "El Seminari interdiocesa presenta la seva web i remodela la façana" (14 de març de 2007). Entro, doncs, a la flamant pàgina web dels nostres seminaristes i descobreixo una de les webs més espantoses que he vist mai: ho emmarca tot una creu lila sobre un fons negre; al capdamunt, unes lletres grogues, vermelles i verdes; d'unes fotografies amb els límits difuminats en surten uns rètols festius; i a sota, dos requadres ridículs amb una pilota de ping-pong i una de futbol en moviment constant. Clicant a "Qui som?" apareixen uns ulls i unes celles que es mouen ximpletament de dreta a esquerra, mentre unes mans apunten cap a tres submenús. Si es clica al dels seminaristes i s'escull qualsevol dels noms que apareixen, us trobareu amb la fotografia, el perfil biogràfic i una lectura preferida de cadascun d'ells, presentats en una mena de diplomes verds sobre un fons groc.Vergonyós.

No ho vull frivolitzar, però em preocupa molt més la imatge lamentable que dóna l'Església amb aquesta mena d'aparadors, que no pas els suposats errors teològics presents en dos llibres de Jon Sobrino. ¿Algun cap entendrem que les formes també compten, que una web és una imatge pública de la institució que hi ha al darrere, i que l'amateurisme i la bona voluntat no ho justifiquen tot?¿Ens adonem de que ens hi juguem?

:
Publica un comentari a l'entrada