dimarts, d’abril 24, 2007

Ressons de la Plaça Kaufmann

Al Foc Nou d'aquest mes, hi ha una interessant columna de l'amic Josep Lligadas que, amb la confiança que ens tenim (i la seva tolerància davant el morro que gasto), em disculparà que la transcrigui íntegrament. Fa referència a la recent ubicació del nom d'un indret mataroní a la germana Cristina Kaufmann, que fa pocs vies va fer un any de la seva mort. (Foto: Kaufmann amb una altra germana).

La plaça Cristina Kaufmann

El proppassat 1 de març, el ple de l'Ajuntament de Mataró va aprovar per unanimitat dedicar una plaça a la monja carmelita Cristina Kaufmann, vora el convent on va viure durant tants anys i on, ara fa un any, va morir. L'esquerra que governa i la dreta que està a l' oposició van tenir clar que se'l mereixia, aquest reconeixement públic.

En el número de febrer de Foc Nou es plantejava a una colla de gent la pregunta de si estem davant d'una onada laïcista. Jo respondria que sí, que actualment hi ha sectors socials progressistes que duen endavant una acció organitzada amb l'objectiu de reduir al mínim la presència d' elements religiosos en la vida pública. Cosa que els porta, per exemple, a intentar silenciar l'origen cristià de les festes populars. I que, sens dubte, veuen malament que es dediqui una plaça a una monja. Jo sé d'algun ajuntament en que l'acord de l'Ajuntament de Mataró seria impensable.

Val la pena felicitar-se, per la decisió mataronina. Té mèrit, que un ajuntament reconegui el valor ciutadà d'una dona que es va distingir pel treball espiritual. Jo, de tot plegat, en trec la condusió que hi ha un parell de coses bàsiques perquè la presència cristiana a la vida pública sigui normal i sensata. L'una, que hi hagi cristians que facin coses que valguin la pena, que duguin a terme accions que facin bé a la gent. I 1'altra, que hi hagi cristians actius en la vida pública, no com a corretges de transmissió de normatives edesiastiques, sinó com a persones lliures i adultes, preocupades pel bé de tots els ciutadans, que així ajudin a fer que valors com els que la Cristina Kaufmann representava puguin ser vistos per tothom com aportacions valuoses per al col·lectiu.

:

3 comentaris:

Anònim ha dit...

No fas cap post comentant la gran eficàcia de la policia municipal de mataró e el cas del jove trobat mort? Suposo que no tindras la barra de posar-te més medalles oi? En fin,...tot plegat lamentable..

PEDRO ANTONIO FÁBREGA ha dit...

ESTOY DE ACUERDO. SER DE IZQUIERDAS, NO SIGNIFICA QUE SE EXCLUYA LA POSIBILIDAD DE SER CRISTIANO; MUY AL CONTRARIO, SER CRISTIANO IMPLICA QUE, SI DECIDES TENER UNA IDEOLOGIA POLITICA, ESTA SERÍA UNA CERCANA A LOS DEBILES, A LOS POBRES, A LOS QUE SUFREN A LOS QUE SON VULNERABLES, Y NECESITAN DE LA SOLIDARIDAD DE TODOS Y TODAS. SIN EMBARGO, LA HISTORIA DE ESTE PAIS, LAMENTABLE HISTORIA, ENMARCA LAS CARTAS DEL JUEGO EN UNA SITUACION DE CONFRONTACIÓN. PERO DEBEMOS ELIMIAR ESOS ESTIGMAS, ENTRE UNOS Y OTROS, ENTRE IZQUIERDA Y IGLESIA. SIN EMBARGO, EN ESTE SENTIDO NO SOY MUY OPTIMISTA, NO TANTO POR LA IZQUIERDA SINO, POR LA JERARQUIA ACTUAL DE LA IGLESIA ESPAÑOLA ( Y VATICANA). POR OTRA PARTE, TAMBIEN ES NECESARIO ADVIRTIR ESA IGLESIA DE BASE, JESUITAS, COMUNIDADES DE BASE, PARROCOS COMO LOS DE LA IGLESIA DE VALLECAS. TAMBIEN DEBERÍA PENSARSE COMO EN OTROS PAISES, CON OTRO ITINERARIO HISTORICO, LA IGLESIA SE UNE A LA IZQUIERDA: NICARAGUA, EL SALVADOR, ETC. MINISTROS DEL PRIMER GOBIERNO DE ORTEGA FUERON: ERNESTO CARDENAL, FERNANDO CARDENAL Y ERNESTO D ESCOTO. TODOS ELLOS RELIGIOSOS.

Ramon B. ha dit...

- Anònim,

No.

- Pedro Antonio,

Bien. Tres cosas: Hace tiempo que decidí apostar por lo razonable antes que lo imposible. Y por encontrar signos positivos dónde a menudo sólo se ven les negativos. Especialmente en la Iglesia. También creo que se puede ser cristiano y de derechas sin ser un impresentable como Monseñor Cañizares o su amigo Ángel Acebes. Y, por último, también pienso que debe estar bien una Iglesia en la que haya,a pesar de todo, gente impresentable. Yo tampoco me considero tan fantástico y así me siento más a gusto.