dilluns, de gener 19, 2009

Josep Cusachs

:
Fins el 8 de febrer hi ha una important exposició antològica de Josep Cusachs (1851-1908) a l'Ateneu de Caixa Laietana, a Mataró. Important perquè recull peces d'un encara poc conegut pintor lligat a la ciutat de Mataró que és molt difícil de veure en un lloc públic. I també, molt especialment, perquè ens permet revisitar unes peces que, rera la temàtica militar, pasiatgística o de retrats, ens informa de la sensibilitat romàntica i, amb sort, ens hi introdueix de manera entre melancònica, dolça i inquietant. La mostra ve acompoanyada d'un preciós catàleg amb el que, ep, s'obsequia els visitants, amb articles del crític Josep Mª Cadena i del coronel Pedro Mora, biògraf de Cusachs, a més de la reporducció de les peces exposades. Tota una mostra de generositat de la Caixa en temps de crisi.
:
:
Deixo l'anàlisi per aquests dos articles i dos més, un del mateix Cadena i un altre d'en Pere Pascual, que teniu lincats a sota. Ara us mostro algunes peces que, per mi, s'endinsen -com deia- en l'anima del Romanticisme. El tractament de l'individu com el lloc on es produeixen les convulsions còsmiques i, alhora, la seva reporducció en forma de Natura contundent: els núvols damunt el camp de batalla, els paisatges que s'imposen contundents al pas dels esquadrons, les emboirades herbes del Maresme amb la producció d'un terrabastall silenciós propi quasi dels abstractes.
:
:
També el tractament de la llum és boirós com imposen els cànons romàntics, de manera que. d'una banda, conviden al replegament interior: el desdibixament dels límits i de l'exterior permet la recerca en els límits interiors. De l'altra, marquen un horitzó sense límit, sense fi, una llum omnipresent i abastable i amb persones que la cerquen a la intempèrie sense saber-ne massa el destí, però amb ua passió brutal per anar-hi.
:
:
Cap on van aquest homes? On van les mirades des seus retrats íntims? Per què aquesta dualitat entre les ganes d'enclaustrar-se i les de caminar sense parar fora de tot claustre semblen provenir de la mateixa ànsia, de la fosca, de tot allò que som, ho ignorem i ens atrau tant? Au, teniu fins el dia 8 de febrer per descobrir-ho.
:
Il·lustracions. Batalla d'Arlaban (1888), MNAC, Barcelona. Paisatge del Maresme (1901), col. part. Esquadró de cavalleria marxant entre muntanyes (1899), col. part. Marxa d'esquadró de cavalleria amb fons emboirat (1893), col. part.
:
En parlen Pere Pascual al
bloc i a capgros.com i Josep Maria Cadena a El Periódico.
:

Publica un comentari a l'entrada