:Em va agradar molt l'article que va publicar fa pocs dies Enric Juliana a La Vanguardia a rel de la revifalla del cinema italià a partir d'Il Divo o Gomorra, dues pel·lis que encara no he vist però que estan fent cua en una sèrie de films que m'esperen. D'aquest darrer film diu el més eloqüent:
:
Es veraz, es muy contemporánea, evita la política politizada y no se atreve a dibujar un gran fresco de Nápoles, en plan Bertolucci. No abusa de los tres grandes rasgos de la cultura italiana antes de internet: estética, retórica e historicismo. Y perfora como un cañón el mito de la mafia. Los camorristas napolitanos se cargan a Don Vito Corleone. Los jóvenes Matteo Garrone y Roberto Saviano (el director de la película y el valiente autor del relato original) cogen por la solapa a Francis Ford Coppola y le gritan: ¡la mafia no es una particularidad antropológica, la mafia es el infierno!
:
El més pervers i intererssant alhora que ens ha deixat el segle XX potser és això: la bellesa del Mal. Ja ho anunciaven les bruixes de Hamlet (la bellesa és vil, la vilesa bella) i va explotar-ho amb saviesa la Contra-reforma barroca, especialment a Espanya: l'home és lleig, els ideals vans, la vida breu... però és aquesta imperfecció el camí a la perfecció. I la vilesa no és bella, tampoc, s'ha de desemmascarar. Alguns despistats que confonen els gamberros i els terroristes amb ideals nobles, com si fossin pirates romàntics, haurien de prendre nota del que diu Juliana respecte a El Padrí.
:
Foto: fotograma de Gomorra.
:
4 comentaris:
amb la mafia el que pasa es que els que hem llegit una mica, ja saben que cal esperar. Una cosa es hollywood i l'altre la crua realitat del crim organitzat.
Pero hi ha un altres tipus de mafia molt mes subtils pero no menys perilloses, perque a diferencia de la mafia de veritat, que saps que es una poma podrida i florida, aquests altres tipus de mafia son com el cuc que nomes es descobreix quan ja has clavat queixalada a la poma. Parlo de les "mafies" del corporativisme, dels lobbys de poder, del neguit de l'esglessia per extendre el seu poder mes enlla del terreny espiritual i medrar en politica, dels propis politics i les seves corrupteles, de la incompetencia en organismes oficials tapats per responsables mes incompetents encara... es una llarga llista. Pot ser algun dia, aquestes altres mafies trovaran el seu Saviano i tots sabrem la veritat i es podra fer justicia
La bellesa és relativa, depèn del cànon que un segueixi. Jo que sóc de la línia clàssica i la llum, l'equilibri i l'aire, la gràcia i l'alegre senzillesa, considero tot barroquisme una mostra de decadència.
Ara, tampoc llençaria a la foguera els barrocs i la seva obra, tenen un valor: sortint d'una exposició o després de contemplar alguna escultura barroca, la vida senzilla i prosaïca que porto em sembla més bonica.
Ramon, perdona la meva ignorància, però per a mi, i només per a mi, la vilesa mai pot ser bella.
vladimir
He vist gomorra, i sembla més un documental de 30minuts que una pel·li, i a sobre dura quasi 2 hores. Ja vaig fer un post sobre la pel·li. Està bé veure-la, però és prescindible.
- Gràcies per les vostres aportacions. La idea que volia transmetre era que sovint emmascarem el mal amb una bena de romanticisme. I no tan sols ho dic per la màfia. A casa (Eta, per exemple)., hi ha casos similars. Treure la màscara és molt important...
Publica un comentari a l'entrada