dissabte, de gener 03, 2009

Tancs i raons

:
A rel de la contundent i de totes totes excessiva reacció d'Israel a la ruptura de la treva que havia fet Hamas, tot bombardejant a dojo la franja de Gaza, amb un reguitzell impedronable de víctimes innocents, val la pena recórrer a les anàlisis més serenes, si pot ser lluny de les simpificacions i els apriorismes que tant ens agraden, especialment si som tan lluny. Que l'horror i la condemna no és motiu per ignorar les raons d'uns i dels altres. A El País de dimarts passat valia la pena llegir què opina Shlomo Ben Ami, exministre i exambaixador israelià a Espanya, així com l'article de Josep Ramoneda, que expressava molt bé la sensació d'abatiment i de fracàs dels que encara pensem en una solució pactada per al conflicte palestí. Entre d'altres coses, molt interessants per entendre algunes de les claus del que està passant allà, diu això:
:

Cada vez que el Gobierno israelí lanza una acción de este tipo siento una tristeza profunda. Tengo un prejuicio favorable al pueblo judío. Siempre me ha fascinado esta peculiar condición de un pueblo que ha mantenido a través de los siglos una conciencia nacional sin disponer de una tierra propia, de una patria real. Esta vida errática les dio una condición cosmopolita que probablemente ningún otro pueblo ha alcanzando todavía. Si la palabra sagrado tiene algún significado para mí, lo encuentro en la memoria de los judíos exterminados, a los que el antisemitismo no ha dejado de perseguir nunca. Y me irrito profundamente cuando oigo disparates como el de aquel irresponsable escritor que comparó las actuaciones israelíes contra los palestinos con el genocidio nazi.
:
Foto: Tancs al voltant de Gaza (France Presse)
:

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ni els jueus del guetho de Varsòvia éren gossos, ni els palestins de Gasa són rates! Ambdós eren éssers humans. Encara avui hi ha gent que no ho te gens clar.

Salut i pau

Jordi Merino

Anònim ha dit...

Coincideixo amb Ramoneda en aquesta admiració cap a la capacitat del poble jueu de saber mantenir una certa conciència nacional més enllà de disposar d'un estat propi on concretar-la. Per aquest motiu, a vegades em molesta quan s'identifica l'estat d'Israel amb la cultura jueva. Que jo sàpiga, la gran massa cultural jueva és a la diàspora, i els intel·lectuals de més prestigi també. Segur qie hi ha més conciència nacional jueva a l'illa de Manhattan que en aquest estat d'Israel tan artificial (en definitiva, com qualsevol estat).

vladimir

Pepe ha dit...

¿Cuántos muertos más necesitan l@s afiliad@s al PSOE para condenar lo que está haciendo el gobierno español? Después de participar en la asfixia de la población civil durante años colaborando con el boicot de la UE al gobierno elegido por abrumadora mayoría en Palestina, ¿que más tiene que hacer un gobierno para que personas que se consideran socialistas dejen de apoyarlo?
Es una lástima, pero para mí es la misma pregunta que venimos haciéndonos much@s en cada vuelta de tuerca de la politica exterior socialista desde el abrazo al atlantismo hace mas de veinte años.
Ojalá el rechazo a la segunda guerra de Irak (corramos un tupido velo sobre la primera), hubiera terminado con tantos años de apoyo a bombardeos sobre poblaciones civiles, al trafico de armas (a Israel, por ejemplo)...o al menos hubiera hubiera dado fuerza a socialistas disidentes de tanta barbarie; pero mucho me temo que no. Ojalá Palestina les de ahora el ánimo para hacerlo. Con afecto y dolor estos días, Pepe Paz.

Anònim ha dit...

ON ES LA DIFERENCIA ENTRE EL GUETHO DE VARSOVIA I GAZA?.
LA EXPANCIO DEL ESTAT D' ISRAEL,ENVERS DELS POBLES VEINS,ES DIFERENT?.
LES GUERRAS DE BLINTZ,SON DIFERENTS?.
EL ISRAEL DELS ANYS 50, JA NO EXISTEIX. ARA ES LA SUCURSAL, DE LA OLIGARQUIA ECONOMICA MES BRUTA.
JUGANT AMB BARCEL.

Ramon Bassas ha dit...

Hola,
Gràcies per les vostres intervencions. Efectivament, no est`renyida la contundència davant uns fets impresentables i condemnables i, alhora, reclamar una via de diàleg i moderació.