Vaig conèixer Joan-Carles Mèlich fa un any, ens hem vist en un parell d'ocasions, i ja em va semblar un tipus excepcional. Savi, modest i divertit, col·labora aquest estiu amb Catalunya Ràdio comentant frases de pensadors un cop a la setmana [podcasts aquí]. Aquesta que us proposo avui és sobre una frase de Sigmund Freud ("els somnis són la realització disfressada d'un desig insatisfet"), que li serveix per parlar del desig, per il·lustrar-ho amb cançons (No me quitte pas, de Brel), poemes (el Cernuda de La realidad y el deseo), llibres o el cinema (Pscosi, de Hitchcock).
Dos apunts. El primer, quan explica tant bé la funció de la cultura, les institucions o el súper-jo com a "repressors" del desig. El segon, quan afirma que el paradís, la felicitat absoluta, està "fora del món". I dos contrapunts. Primer, que és sempre molt més interessant el que transforma repressió en conducció, en la cultura, és a dir, que sense negar el desig aconsegueix aflorar-lo encara que sigui representativament (el futbol, els toros, el nu en l'art... ja n'hem parlat força aquí). I segon. Certament, el paradís, la felicitat, l'acompliment de tot desig, no és en aquesta vida ("de l'infern hi ha qui hi ha tornat, del paradís no" exemplifica Mèlich), però també és cert que podem tastar-ho. Sovint en la representació, també, però també sovint en pròpia carn. D'això darrer en parlarem demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada