dijous, d’agost 09, 2012

El sopar - #nitsdagost - IX

A l'estiu llegeixo llibres que tinc pendents, generalment novel·les, per contrast al tipus de llibres de l'hivern, sobretot assaig i poesia. D'una tirada m'he llegit El sopar, de Herman Koch (Ara llibres, Barcelona 2009) i he de dir que m'ha agradat força. Com que això és un post d'estiu diré d'entrada que el llibre obre moltíssimes suggeriments al voltant de temes clau (l'educació dels fills, el racisme, les societats benestants (o del Benestar) i el seus límits, la violència, la família, la hipocresia, la política), que ho fa amb humor i que s'afegeix a altres llibres o fil recents sobre els mateixos temes (per exemple: Un déu salvatge, del que en vaig parlar aquí).

Només dos comentaris diem-ne morals. El primer és obvi: tu què hi faries? Jo, que sóc dels que defensa la frase de Camus "entre la justícia i la meva mare, triaria la meva mare", reconec que el dilema és brutal, i no tan senzill de resoldre. El segon és fruit del programa narratiu del llibre. Fins ben avançat, el personatge narrador et cau simpàtic, comences a participar de les seves bromes (sovint contra l'establert, el convencional, el correcte)... fins que de cop li veus la cara. Hi ha més canvis, tant del personatge com dels altres, però aquest en ralitat et pregunta a tu, lector, si aquesta simpatia no alberga en tu també el monstre domèstic que tant dius que odies.
Publica un comentari a l'entrada