dijous, de desembre 27, 2012

Els Sants Innocents



Demà són els Sants Innocents. Al darrer llibre de Narcís Comadira, on comenta alguns dels poemes que més l'han influït, (Marques de foc, Ara Llibres, Barcelona, 2012, pp. 151 i ss.), hi ha aquest de Robert Lowell, així com la traducció que en féu el propi Comadira ja fa uns anys. Allà, l'autor comenta la universalitat del poema, que fa salts en el temps ("la barreja dels bous amb els parafangs, dels capats amb els innocents, del final d la guerra mundial amb Herodes") com de la devastació total ("Lowell parla de la mort dels innocents, tant si són nens com bous, i parla del turó de la nostra purificació", hi diu), etc. Aquí us els deixo, en la versió original anglesa i el l'excel·lent traducció de Comadira, revisada temps després de la inicial:

THE HOLY INNOCENTS

Listen, the hay-bells tinkle as the cart
Wavers on rubber tires along the tar
And cindered ice below the burlap mill
And ale-wife run. The oxen drool and start
In wonder at the fenders of a car,
And blunder hugely up St. Peter’s hill.
These are the undefiled by woman—their
Sorrow is not the sorrow of this world:
King Herod shrieking vengeance at the curled
Up knees of Jesus choking in the air,
A king of speechless clods and infants. Still
The world out-Herods Herod; and the year,
The nineteen-hundred forty-fifth of grace,
Lumbers with losses up the clinkered hill
Of our purgation; and the oxen near
The worn foundations of their resting-place,
The holy manger where their bed is corn
And holly torn for Christmas. If they die,
As Jesus, in the harness, who will mourn?
Lamb of the shepherds, Child, how still you lie

ELS SANTS INNOCENTS

Escolta, les campanes del fenc dringuen mentre el carro
va brandant sobre llantes de goma pel quitrà
i  el glaç carbonejat sota el molí draper
i  el canal de les sabogues. Els bous baven i s'espanten
sorpresos  pels parafangs d'un cotxe
i  pugen, enormes i maldestres, turó de Sant  Pere amunt.
Aquests són els qui no s'han tacat amb dones -el  seu
dolor no és el dolor d'aquest  món:
el rei Herodes cridant venjanga vora els vinclats
genolls de Jesús, que es garroten a l'aire,
un rei de bèsties mudes i d'infants. Encara
el món és més Herodes que Herodes;  i l'any
mil nou-cents quaranta-cinc de gràcia,
pesadament amb pèrdues puja el turó encarrallat
de la nostra  purificació; i els bous s'acosten
als fonaments gastats del seu  estatge,
el sant pessebre  on el seu llit és blat de moro
i  grèvol  esqueixat pel Nadal. Si ells es moren,
com Jesús, amb l'arnès, qui els plorarà?
Nen, anyell dels  pastors, que quiet que jeus! 

(autor: Robert Lowell; traducció: Narcís Comadira)
Publica un comentari a l'entrada