dimecres, de juliol 23, 2014

10 anys fent el blog

Demà aquest blog fa deu anys que el vaig obrir, sense saber massa bé què fer-ne. Més o menys com ara, tot i que he sofisticat la ignorància. En deu anys han canviat moltes coses, a nivell laboral, més personal, etc... Ha canviat també força el panorama polític, la manera de relacionar-se per internet (dels blogs a les xarxes i la missatgeria) i, pel que rellegeixo de tant en tant, algunes de les meves opinions (per sort). També he canviat la freqüència, de diària a un post cada dos dies, més o menys. Fins i tot ha canviat la manera de dir "blog", que jo encara conservo al títol en l'anterior accepció, que em sembla més ambivalent.

Ja he dit moltes altres vegades què ha significat, almenys per mi, aquesta eina autònoma d'expressió. En general, n'estic molt satisfet. Per tant, ara us toca a vosaltres dir-hi la vostra, els pobres lectors que algun dia heu tingut la pietat de llegir-me. He demanat a unes quantes persones que em responguin a tres qüestions (a les que us podeu sumar als comentaris), que són
  1. Si mai llegeixes algun post meu del blog, què t'agrada més?
  2. I què t'agrada menys?
  3. Vols saludar els lectors? Doncs escriu-los.
Tot i així, han fet el que han volgut, això que els vaig avisar que no buscava elogis... Són uns incorregibles. I no saben pas com els ho agraeixo.

Cinto Amat

Ramon, deu anys de blog diari signifiquen molta dedicació. En sóc un seguidor habitual. A vegades em pregunto d’on treus el temps per a mantenir una fidelitat tan fèrria a les noves pàgines en blanc,cada vegada que obres el teu blog, per deixar-hi els teus missatges i opinions. Diria que ets un bon repartidor de joc. Em sorprèn la teva capacitat de distribuir, acotar, subratllar, criticar, ironitzar i aprofundir, les aportacions d’altres. Sé que tens uns temes de fons constants, que llinden amb la sociologia, l’art, la política, la teologia, la literatura, els límits, les contradiccions i els horitzons. I molts més. M’agrada que et facis respectar en les teves provocacions, en les ganes de posar interrogants a moltes certeses, en el propòsit d’anar sovint a contracorrent, perquè no és gens fàcil. T’has fet un lloc en aquest món dels blogs, i em sembla que a uns quants ens has suggerit un camí  a seguir. No hauria pensat mai que a partir de les paraules escrites en l’anonimat més absolut, sense pensar en ningú en concret a qui puguin arribar, s’arribés a forjar una amistat que va prenent caràcter en el silenci de la lectura, en la constatació de moltes empaties, de moltes històries que no s’han conviscut però que s’arriben a compartir. Que duris deu anys més, almenys.

David Casals

En Ramon és un polític diferent a qui respecto: ha sabut passar a un segon pla quan la majoria dels seus companys d'ofici s'eternitzen. I també sap marcar perfil propi davant de tres de les grans passions de la seva vida, tres institucions que s'afronten un futur incert: els partits socialdemòcrates europeus, les ciutats i l'Església Catòlica.

Espero, Ramon, que sàpigues continuar mantenint la teva mirada pròpia en els propers deu anys i que no et falti coratge per posar el 'dit a la llaga', que prou falta fa davant d'aquest llarg episodi de boira baixa que ens ha tocat viure.

Rosa-Isabel Garí 

1. Llegeixo les entrades que em criden l'atenció. M'agraden especialment les que reflexiones sobre política o religió. M'agraden perquè estan molt pensats i en alguns aspectes coincideixen amb la meva manera de veure les coses. També sembla que l'autor (és adir, tu) es calla més del que diu. M'agrada també el to irònic d'alguns.
2. N'hi ha alguns de molt curts amb imatges o breus poemes que més aviat semblen "per omplir", encara que potser és una falsa impressió meva.
3. Lectors: tenir la paciència d'escriure un bloc durant déu anys té el seu mèrit: aplaudiu!!

Fon Herrera

A la primera pregunta te contesto rápido. Los suelo leer casi todos (o al menos los que pillo al vuelo)...y lo que más me gusta es que eres directo, agudo, no te excedes para nada en el tamaño y usas la fina ironía que tan cara se vende últimamente y tanto me gusta por lo menos a mi. Entre los temas que tocas suele leer con mucho agrado los históricos que suelen ser sobre anécdotas divertidas o que consigues convertir en divertidas (mérito indudable). A la segunda pregunta, bueno, supongo que lo que menos me gusta son los temas religiosos, pero porque es un mundo que en general desconozco desde el punto de vista del creyente y lo veo con más distancia...pero algunos también me han parecido interesantes y sobre todo lo que valoro en general es que eres bastante sincero y no escondes tu condición de socialista y creyente...y eso siempre me ha parecido algo muy respetable y muy ejemplarizante de la propia coherencia. Respecto de saludar, pues más bien no...no tengo necesidades a esos niveles, jajaja. Espero que te sirva y sobre todo enhorabuena porque es un trabajao muy bien hecho. Un abrazo

Marcel·lí Joan


Crec que és un bloc valent i concret, sobre temes d’actualitat i que quan cal és incisiu. Valoro positivament aquesta perspectiva.


Manuel Mas

Veuràs, ja fa temps que vaig deixar de seguir els blogs dels meus amics per la impossibilitat de tenir temps per a fer-ho. Ara, quan tinc coneixement per alguna via d’alguna entrada que pot ser interessant m’hi acosto i la llegeixo. Has vist que al meu blog actual ja no enllaço amb ningú i tampoc tinc pretensions de ser llegit. Llavors, perquè tinc un blog? Doncs, mira, és per mi una espècie de diari d’aquells que es feien abans que enlloc de tenir-lo guardat en un calaix el col·loco a la llum pública per si algú vol tafanejar-lo. Res més.

Respecte al teu blog i els seus deu anys: Quan algú vulgui analitzar qui ets o qui has estat, ja que has estat personatge públic, sols haurà de repassar les entrades que has anat fent durant aquests anys. Hi trobarà de tot, però sobretot et trobarà a tu, el que t’ha agradat, interessat, preocupat, ... Hi trobarà la teva política, la teva cultura, la teva religió, ... et robarà a tu. No està malament que la gent deixi de la seva pròpia mà el què és i el què pensa per si pot servir mai a algú que vulgui entendre la societat d’un determinat lloc i moment. Felicitats per l’aniversari.

Xevi Noya

1. El llegeixo poc, haig de reconèixer-ho. Però quan anuncies alguna entrada del teu blog al Facebook o al Twitter de temes que em són molt propers, llavors, sí que els dono un cop d'ull. Hi ha reflexió, una determinada visió del món en tots els sentits (visió que més d'un i de dos cops no comparteixo i que m'altera). Són textos argumentats, amb aquella ironia justa quan cal. I m'agrada veure una constància en l'escriure que no tinc (ni tindré).
2. No m'agraden determinades visions respecte certs temes. Però vaja, jo dic blanc, tu negre i potser en unes quantes generacions arribarem a un gris còmode. I si estàs de celebració, no cal seguir dient allò que no ens agrada, què carai, que cal felicitar-te!!!
3- Amics, coneguts i saludats d'en Ramon virtual, avui, en motiu dels 10 anys, desitgem-li'n uns quants més. Siguem originals: Anys Ramon Per!!!

Ramon Radó

1. Llegeixo el blog bàsicament a través del Feedly (el meu lector de RSS) i sobretot segueixo els articles de política (dec ser raro), com més heterodoxos millor, i també m'interessen els que parles sobre identitat (des de la mataronina a l'europea, passant per les del "procés"). Els versos i els fragments de lectures, com que són píndoles de consum ràpid, també les acostumo a seguir. De tota manera, sóc un lector força anàrquic, puc estar dies sense llegir i, després, empassar-me vuit o deu entrades de cop

2. No és que m'agradi poc, sinó que sóc molt ignorant en el tema, però els articles sobre art normalment els passo de llarg (perdona'm)

que acabeu de passar un bon aniversari, el blog i tu.

Post Scriptum:



Publica un comentari a l'entrada