dissabte, de març 05, 2005

Cada dia més, cada dia millor

maragall
:
Aquest matí he estat al Consell Nacional del PSC, a Barcelona. No cal dir que hi havia força expectació. Després de les intervencions del Primer Secretari, José Montilla, i del President Maragall, hi ha hagut un debat fecund, posant l'èmfasi sobre el que cal fer, però sense obviar l'anàlisi crítica del moment que vivim. En aquest debat, ha destacat la intervenció de Núria Carmona, la Primera Secretària del PSC a Horta-Guinardó i Vicepresidenta del Districte, que ha estat al peu del canó des del primer dia i que ha assegurat que "el PSC ja hi era, hi ha estat i continuarà sent-hi després que se'n vagin les càmeres". Ha estat molt emotiva i molt clara. També ha parlat Joaquim Nadal, amb un parlament també molt sincer, molt clar, que ens ha posat a tots la pell de gallina i que ha acabat amb una ovació també molt evident. I Miquel Iceta, com a colofó, elogiant aquest Partit que sap combinar els sentiments i la feina, que se'n fa i se'n farà.
:
El primer que cal, evidentment, és no cessar en els esforços per restablir la normalitat al Carmel. Especialment la dels que ho han perdut tot, i la dels desplaçats. Això mereix encara esforços i atenció i hauria de ser el primer objectiu del conjunt de forces polítiques. La setmana que ve, caldrà afrontar una moció de censura del PP, en el marc d'una embestida brutal de la dreta del país per fer caure o fer trontollar el Govern catalanista i d'esquerres a qualsevol preu. I, en tercer lloc, però no en importància, governar. A fons i de valent. Nadal ens explicava avui que el ritme d'adjudicacions i de treball del seu departament no ha cessat. Que, a més, s'ha obert en plena crisi la segona tongada dels ajuts previstos a la Llei de Barris. I Maragall també descrivia el munt de prioritats i d'accions a desenvolupar ara mateix, que no poden esperar. El país no pot esperar. No pot aturar-se a tenor del ritme obstruccionista de les dretes i de la seva obsessió en el derrocament del Govern que "els ha tret", amb paraules d'una il·lustre dama. És un despropòsit davant els ulls del país i davant els veïns del Carmel, especialment. Un despropòsit que suma una acció judicial contra el President, vergonyant, en la pitjor tradició d'atacs a la nostra primera institució nacional.
:
Com ha conclòs el President, "governem i governarem, cada dia més, cada dia millor".

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Oh, Maragall, et lloem pel teu gran talent i les teves contínues sortides de to. Millor seria que deixessis pas als joves, que segurament deuen tenir un major autocontrol i utilitzen el seny i no la improvisació més barroera. Cal recordar que el president de la Generalitat ho ha de ser de tots els catalans, no d'uns quants.

Beckmann

Ramon Bassas ha dit...

Tranquil, justament el volen treure perquè exerceix de president de tots, de tothom, no d'un percentatge...

Anònim ha dit...

Ha, ha, ha... una altra mostra d'humor davidià! Si exerceix de president de tothom, com és que va traure la imbecil·litat de les dretes? Algú sap si es passeja per la Casa dels Canonges amb la mà a l'estómac i amb un barret de paper de diari?

Ramon Bassas ha dit...

Per quina raó el president de tothom no pot parlar de les dretes? És que és d'imbècil reconèixer que hi ha dretes?

Anònim ha dit...

Efectivament, és propi d'imbècils parlar de dretes o d'esquerres per fer por als nens. Ah, i després caldria veure què és l'esquerra i què és la dreta. No sé què en pensaria un tal Norberto Bobbio... Ja n'hi ha prou dels sistemes de control social i repressió dels "soi disants" esquerrans. Sou pitjors que l'Església catòlica.