El sí contra Mefistòfil
:
Jean Daniel. Foto: El Paísar especialment l'article que Jean Daniel ha escrit i publica El País (fa uns dies a Le Nouvel Observateur, del que n'és director) amb motiu de la campanya del referèndum de la Constitució Europea a França. Comença denunciant la hipocresia de Fabius que, des de la minoria perdedora dels socialistes al pasat referèndum intern, abandera un no que més aviat rendibilitzarien d'altres. Diu que aquesta posició, més en clau interna que de política internacional, se suma a una estratègia pel "no" que els francesos semblen haver adoptat, sense el mínim esperit dubitatiu o crític, davant una sèrie de reivindicacions.
:
Sempre el "no", diu, "contra todo aquello que representa el orden, el sistema, el establishment, la autoridad". Fa una crítica ferotge a l'esperit de 1968: "lo teníamos todo y lo rechazábamos todo". Aquest esperit espontani contra tot, diu, es produí 21 anys abans de la caiguda del mur de Berlín. I n'han passat 16 des d'aleshores. "Dieciséis aós desd que los 'gradualistas' vencieron a los partidarios de las estrategias de ruptura y de refugio en el radicalismo. Pero todo transcurre como si el muro de Berlín no hubiera caído". Finalment demana als que volen votar "no" pel descontent, els que realment volen canviar les coses, que votin que "sí", que s'esperin a les eleccions franceses, i que aquestes arribin amb un marc constitucional d'una "Europa potencia frente a todas las fortalezas económicas en los nuevos imperios".
:
En una nota a peu de pàgina, Daniel diu "Mefistófeles en el «Fausto» de Goethe: «Soy el espíritu que siempre niega, y con razón, pues todo lo que existe merece ser aniquilado. Por eso sería mejor que nada surgiera. Así, pues, todo aquello que denominan pecado, destrucción, en una palabra, el Mal, es mi propio elemento.»"
:
Govern complert
:
Demà a la tarda, els tres caps dels partits que formen el Govern mataroní, signaran la renovació de l'acord que va facilitar la seva constitució. En aquest document es resol, pocs dies després que ERC designés la seva proposta per substituir la plaça vacant que tenia al Consistori, l'encaix del partit republicà al Govern de l'Ajuntament. Ahir en vam parlar els regidors socialistes i avui ha estat la Comissió Executiva del PSC de Mataró la que ha ratificat els termes acordats per la Comissó de Seguiment amb els altres partits unes hores abans. Demà es donarà a conèixer i serà temps d'avaluacions. Jo hi seré poca estona, he de respondre a un compromís que he contret amb el Govern de Múrcia per parlar sobre la Carta de Serveis de la Policia Local. Però me'n vaig amb la sensació d'haver fet la feina. Almenys la que em tocava.
2 comentaris:
Ramon,
Si, molt interessant l'article del Jean Daniel. Ahir a 'El Pais' hi havia tambe un article del Herman Tresh que parlava molt criticament de la situacio politica a Alemanya.
Els articles son diferents pero tenen una cosa en comu: per un costat una certa crisi de la socialdemocracia europea i, per altre costat, l'emergencia d'un anti-sistema (o alter-mundi) que es queixa sistematicament i apunta destructivament a les institucions i al sistema capitalista.
Seguint amb la mateixa linea, la setmana passada Alain Touraine escrivia tambe a 'El Pais'sobre el perill del 'No' a Franca i parlava de la necessitat d'acceptar la "complementarietat entre l'economia de mercat i l'estat del benestar". I assenyalava altra vegada aquest anti-sistema que es nega aquesta 'complementarietat' i ho veu mes com un antagonisme.
Veurem que passa a Franca, tan de bo guany el 'Si', pero una victoria del 'No' conjuntament amb la mala situacio del SPD a Alemanya... assenyalarien vers un presagi de crisi de la socialdemocracia europea.
Penso que la socialdemocracia s'ha d'enfrontar a aquesta tensio: acceptar les 'complementarietats' de l'economia de mercat i l'estat del benesar i a la vegada canalitzar un anti-sistema o anti-institucions emergent en els moviments alter-mundi.
Francesc
Tens raó, és una lluita molt antiga (la història de la primera i la tercera internacionals, etc...). No sé si la resoldrem, els de la "via ràpida" acostumen a ser els causants dels fracassos de la via digues refromista, progressista o socialdemòcrata.
L'Eloi em va explicar una experiència seva en una assemblea d'alumnes de Dinamarca (suposo que es pot explicar). Tots ells són incapaços de moure un dit per res, tenen una vida aburgesada i trista, però, això sí, fan assemblees amb la falç i el martell, amb gorres roges i proclames insurreccionals.
La meva opinió és que el "no" franès, si l'aconsegueixen, com aquesta mena d'anti-sistema, només aconsegueixen perpetuar el sistema. I, en canvi, el "sí", les vies possibilistes, són les úniques que el fan canviar... ni que sigui una mica. No?
RB
Publica un comentari a l'entrada