La carn no importaperò hi és (...)
profundament no importa
hi és i prou
confirma inicia manifesta ajuda corrobora manté
proclama
però allò que importa
allò que és de debò
allò que ho sosté tot
i que si cal ho fa perdonar tot
com t'ho diré és un pacte profund un intercanvi
no de fluïds que són només un símbol
sinó de responsabilitats
de fer-se responsable l'un de l'altre
això és l'amor.
Narcís Comadira, fragment de "La vida perdurable" a La Vida perdurable/Neva, Ed. Lumen/Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1992, p. 65.Il·lustració: John de Andrea, fragment de Linda ajeguda (1982).
8 comentaris:
Els pels de punta..., és preciós.
No voldria semblar maleducat, ni groller però us faig arribar una definició humorística de "l'amor" que vaig trobar per la xarxa i que conté per mi ,una dosi de veritat:
AMOR= 2 vocals + 2 consonants + 2 idiotes.
Salutacions
Gràcies a tots dos.
No sóc un lector de poesia, però a vegades hi ha un problema que m'agrada i aquest n'és un. De la foto no cal que digui res car llegint el poema ja està tot dit, potser sóc idiota, com diu el joaquim, però la carn ens atrau per allò que no es veu
Albert,
La idea, crec, és que és més imprtant transcendir "la carn" que quedar-s'hi; però que només és possible fer-ho des de "la carn", no?
Sens dubte, aquesta mena de poema és bellíssim, i forma part d'una obra de teatre que es va restrenar fa poc. Te la recomano.
Albert ...jo no he dit que siguis idiota...i si tu agafes així ...només puc dir-te que jo en dec tenir grans dosi d'idiotesa.
Ës un tema que dona per molt...i reconec les meves limitacions, només volia apuntar que a l'idealisme platònic ( o cristià) de l' AMOR si poden afegir altres lectures també de l'Amor.
Alguna cosa d'engany (per la ceguera que a voltes comporta)té .
En qualsevol cas,no volia ofendre a ningú ni pretenc insinuar que l' amor és una tonteria o idotesa.
L' amor té varies cares i no tot...s'aguanta per amor.
I jo sense amor no funciono.
Accepteu aquest petit aclariment.
Ramon, ¿em pots dir si us plau el títol de l'obra?
Joaquim, perdona company blogaire, la veritat és que jo havia escrit des d'una perspectiva frívola -espero que ara no se m'enfadi ell Ramon - i el mot "idiota" l'havia emprat jugant i ni de ben lluny m'ho havia agafat d'una manera personal. Demanes que accepti l'aclariment i et responc amb màxima simpatia que no hi havia res aclarir. Perdona, jugava. Una altra vegada aniré amb els peus de plom. Us faig còctel?
Es diu "La vida perdurable"; la meva edició és un pèl antiga. Podria ser que estigués reeditada.
Publica un comentari a l'entrada