L'home, de nit, encén una llum per a ell mateix; un cop mort, s'apaga. Però, al llarg de la seva vida, quan dorm amb els ulls tancats, sembla un mort; despert, sembla dormir.:
Heràclit d'Efes (DK-26)
:
Aquest esforç per penetrar a l'interior de la vida hipnòtica -i les seves possibles similituds amb la vida del més enllà- és encara una herència d'Egipte a la que Heràclit no ha renunciat. (...) És així que Heràclit es troba a mig camí entre Egipte i el seu culte a la mort i allò que anomenem "la Grècia clàssica", amb el seu culte de la vida.
:
Josep Palau i Fabre, op. cit., p. 51.
:
Il·lustració: Greco, Sant Jeroni penitent (1612-14).
:
2 comentaris:
Et felicito Ramon per aquesta sèrie dedicada a Heràclit i amb intermitjos de Palau i Fabre.
Trobo que tots dos autors, malgrat la distancia que els separa, fan una bona haromonia.
Jordi
Et recomano el llibre on s'ajunten... Una baraçda.
Publica un comentari a l'entrada