dilluns, de maig 25, 2009

El model Guardiola

:
A propòsit dels xiulets al Rei i l'himne espanyols d'alguns afeccionats a la final de la Copa del Rei, escrivia dilluns passat Antoni Puigverd a La Vanguardia aquestes frases tan atinades:
:
Deberían preguntarse los líderes culturales y políticos del catalanismo si no han entronizando la pataleta como único gesto catalán posible. ¿En el horizonte catalán ya sólo queda el silbido y la tristeza?
:
Un joven entrenador de fútbol, Guardiola, ha señalado otras vías. Ante las dificultades, unidad. Ante la adversidad, esfuerzo y aplicación. Para salvar los obstáculos, no improvisación ni visceralidad, sino estudio y rigor. Y para combatir los demonios internos: liberar el talento, fomentar la mutua generosidad. No sabemos si Catalunya tiene futuro, pero sabemos que regodearse en la tristeza y en la coz del asno resentido no lleva a ninguna parte.
:
Foto: AFP /Luis Gené
:

16 comentaris:

Jordi López Camps ha dit...

Moltes gràcies per aquesta referència. No ho havia llegit

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Molt interessant la reflexió.

I aquestes actitud de pataleta contrasten més si pensem en els vint-i-tres anys de govern de Jordi Pujol que en aquestes qüestions sempre s'ha caracteritzat per un tarannà molt menys cridaner i molt més de practicar el posibilisme.

Pero vés a saber si tot plegat no és precisament la demostració palpable que només amb possibilisme i bons modals no s'arriba gaire lluny.

El joc dels equilibris en política com en moltes altres àmbits sempre és difícil de dur a terme.

Anònim ha dit...

Pues es curioso, porque yo no lo veo tan claro. Me parece que el deslizamiento hacia el independentismo jamás se había exacerbado tanto como desde que tenemos a un socialista de President, primero Maragall, ahora Montilla. Y estoy convencido de que quien proclamará la independencia será un socialista. Casi lo imagino. Un ejercicio de anticipación: gana el PP las próximas generales (lo veo difícil, no obstante) y me imagino a Montilla (si está, que imagino que sí, porque éstos cuando entran a un cargo ya no lo sueltan) proclamando la independencia desde el balcón del Palau, ya que no acepta esa victoria que en Cataluña no ha sido tal. Tampoco sería la primera vez que ocurriera. U ocurriese.

Anònim ha dit...

En el que estem d'acord és en què és lamentable que el govern del PSOE intenti censurar les opinions de la gent en ple segle XXI.

Ramon Bassas ha dit...

- Jordis,

Gràcies per la col·laboració. Sobre Pujol cal dir que 'de esos fangos vinieron estos lodos'... A la que poden, els puijolistes surten de l'armari i es fan independentistes.

- Anònim 1,
L'auge de vots independentistes es correspon amb el d'Aznar, no ho oblidis.

- Anònim 2,
Censurar opinions? quines?

Anònim ha dit...

No t'en recordes que al descans de la copa del rei el teu govern del psoe i la seva tele van censurar els xiulets a l'himne?

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim
No te'n recordes que el Govern no hi va tenir res a veure?

Anònim ha dit...

ah clar, ara resulta que el cap d'esports de tve1 no el nomena el govern.

Ramon Bassas ha dit...

Doncs no. A més, va dimitir o el van cessar, oi?

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Jo també xiulo (si vull) el que em dona la gana. I més a qui i què no em representa. Llibertat d'expressió és diu. I tots els que hi busqueu tres peus al gat i/o us estripeu els vestits, aneu fent camí, de reflexió i menys crítica als que no pensen igual que vosaltres, que tot just esteu al principi. I en Puigverd cada dia té la pinça més moguda...

Anònim ha dit...

Has de respectar que no tots siguem súbdits del teu rei Ramon.

Ramon Bassas ha dit...

Pere i Anònim,
El text de Puigverd anava més enllà de tot això... De tota manera, ja no hi ha súbdits.

Anònim ha dit...

aquests politics em fan gracia:

Tant parlar de democracia, pero quan es parla de fer un referendum perque tant el poble basc com el catalá puguin decidir sobre el seu futur es nega aquest dret democratic.

Que pasa? que una votació per veure a qui envieu a tocarse els collons a bruseles es legal i democratica i un referendum no ho es?

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim,
Tots dos ja ho van decidir: es diu Estatut.

Anònim ha dit...

Bueno, respondo a la respuesta de Ramon Bassas a mi comentario (el único en castellano, por eso fácilmente identificable): no sé si el auge del independentismo en Cataluña se debe a Aznar o si no fue más que una mera coincidencia en el tiempo. Pero pongamos que sí. ¿Y qué? Me parece, Ramon, que olvidas que Aznar era un presidente tan legítimo con hoy lo es ZP (aunque para ganar no necesitó 192 cadáveres, sino sólo los del GAL y los robos de algunos roldanes, salanuevas y demás, pero no hablemos de eso, porque ya ha pasado). Me parece que se imputan a Aznar todos los problemas del mundo mundial. Y a lo mejor hasta es responsable, no digo que no. Yo lo único que decía es que seréis vosotros quienes proclaméis la independencia. Nada más. No hago juicios de valor sobre si eso es bueno, malo o mediopensionista. Cada país tiene el gobierno que se merece, y si aquí la gente vota a un partido socialnacionalista de forma masiva, pues muy bien. Si el pueblo opina así, el pueblo es soberano. Pero no le eches la culpa a Aznar, ni a Bush, ni a Berlusconi ni a la momia de Lenín. Caramba, hombre, que no dejáis venir ni a López Aguilar a hacer un mitin en Cataluña. Si hasta se le ve en las listas electorales. Pero en fin, sois un partido superior y no os vais a contaminar con partidos extranjeros.

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim,
Jo crec que l'auge d'Aznar va portar a una resposta radical. però és la meva opinió. El PSC no és un partit socialnacionalista o no sé què. Justament ens acusen del contrari. Som el que som, "y a mucha honra". segurament el PSC és la garantia que Catalunya no faci cap procés independentista.