divendres, de setembre 25, 2009

El porno a l'òpera

:
En la época victoriana el sexo se reprimía por ocultación; en la época del hiperconsumo, por sobreexposición (La Vanguardia, 23.9.2009).
:
Al darrer suplement "Cultura/s", de La Vanguardia, hi ha un article de David Barba molt interessant sobre el procés de 'pornificació' de l'òpera que conté la frase que encapçala aquest escrit i que ve a dir com, en la banalització i comercialització de la sexualitat (vegeu posts recents en aquest bloc) es produeix una nova manera de repressió, com si la resta de l'existència hi estigués sotmesa, o com si l'única manera de viure la sexualitat fos seguint els patrons establerts en la mateixa escala que altres productes de consum. El porno, diu l'article, és senzillament això: posar la sexualitat i el seu imaginari carnal en un procés industrial i vendre'l a milions. I és associat a la primacia de la cultura pop en la qual, si vol sobreviure, l'òpera ha hagut d'entrar.
:
M'agradarà veure quins per quins viaranys la cultura combat aquesta nova manera de repressió sexual.
:
Com a complement, us recomano l'escrit del frare dominic Antonio Praena al seu bloc, a propòsit de les escenes de sexe del darrer film d'Isabel Coixet, incidint en el recurs del sexe com a substitutiu de la buidor relacional.
:
Foto: Del muntatge d'Ian Judge sobre Tannhauser.
:

3 comentaris:

El mosquit i el camell ha dit...

Gràcies, Ramon. Acabo de llegir l'article. I encara prou que "pornifiquen" Tannhäuser, perquè aquí sí que podria entrar dins el guió. El problema és que també ho han fet amb Parsifal, i al "sancta sanctorum" de Wagner, Bayreuth. Parsifal té una trama que toca temes religiosos i on surt una mena de consagració (que va causar que Nietzsche trenqués amb Wagner, per cert). Doncs bé, han arribat a posar dalt l'altar una dona masturbant-se i tota ensangonada... Jo crec que aconseguiran acabar amb la nostra libido, perquè una miqueta d'imaginació, en l'òpera i en el sexe, no fa cap mal... I ara el porno ja sembla més aviat una classe magistral d'anatomia...
Mercè

Joan Safont ha dit...

Tan l'òpera (gènere en el que els he patit molt) com el cine, com la literatura, està plena de fiascos pseudointel·lectuals, vulgaritats inintel·ligibles que només la por a passar per brètol (com els personatges dels contes del Vestit nou de l'emperador) fan que rebin els premis que rebin, i tinguin l'èxit en els circuïts més cultes, que solen tenir. D'exemples, un munt. La darrera pel·lícula de la Coixet, n'és un exemple: diàlegs de pel·lícula porno, actuacions de sèrie B i un Tòquio de tòpics... el premi, elegida pels Òscars, i auguru un bon grapat de Goyes. Em sembla que tot plegat també està amanit d'una certa prepotència... perquè en sabem més nosaltres que Wagner o John Ford?

Ramon Bassas ha dit...

- Mercè,
Sí, és com la carn envasada, a mi -amb tots els respectes, m'agrada ja més cuinadeta. Fora conyes, el 'porno' és l'absència total de misteri i, per tant, de possibilitat de desig més enllà del que es mostra. Tens raó que ens faran eliminar la líbido...

- Joan,
Hi ha unamnea de neopapanatisme, tens raó. No estic del tot d'acord amb lael que dius del film de la Coixet, crec que té elements prou defensables i a mi em va agradar. Bo i que cau, òbviament (és el cànon...) en aquests tòpics.