Mística, màgia o subconscient *

Aprofitant el Festival de Músiques Religioses de Girona, el Bòlit (embrió del que serà el gran centre d'art contemporani de la ciutat) mostra el treball de tres vídeoartistes lligat al món de la mística i la seva particular visió de la transcendència. El primer d'ells és Bill Viola, recent Premi Internacional de Catalunya i el vídeoartista més rellevant del món, segurament. El seu treball ha estat sempre vinculat a aquestes preocupacions i, especialment, a la relectura estètica de la imatgeria religiosa com a metàfora dels trànsits importants de la vida. Aquí, a The Messenger (1996), una ins-tal·lació que ocupa amb molta eficàcia la capella romànica de Sant Nicolau, inclou un vídeo (creat per ser exposat a la catedral de Durham), amb la imatge d'un home nu que emergeix i s'enfonsa dins l'aigua ens remet a aquest cicle vital sense continuïtat de neixement i mort entre els quals hi ha les vides de tots nosaltres, separades i lligades alhora amb aquest 'altre' medi, expectants, despistades. Com a fil conductor, l'aigua (els cristians neixem -bateig- i morim -exèquies- amb aquest símbol) i el despullament, és a dir, l'abandó de la 'terra' i els seus lligams malgrat que només ells, o el que fem amb ells, donen sentit al trajecte. Aquesta seria la visió 'mística' a la que al·ludeix el títol de la mostra, 'les nits fosques de l'ànima', en referència a Sant Joan de la Creu.

Les altres dues visions poden veure's a les sales de la Rambla i reflexionen sobre el pes de la cultura occidental en la cultura associada a 'allò que no podem narrar' i que, curiosament, el vídeo, com tot l'art al llarg de la història, ens pot oferir avui des de noves perspectives. Una, de Manuel Saiz, A New Chance for a Symbolic Dimension (2005), se centra en l'aspecte de la màgia, de les 'visions', amb una relectura irònica d'un fragment d'un antic film de Bergman, Ansiktet (1958). "Però aquest senyor té visions o no?" es pregunten els personatges d'aquell film, com avui ens preguntem sobre si existeix Déu, sobre l'amor, o sobre per què és tan rara la poesia. La ironia com a resposta a la pèrdua del llenguatge simbòlic i, alhora, l'art com a reducte d'aquest llenguatge. L'altra, de Toni Serra, Istishara Archives (2006), prefereix els arguments del subconscient per referir-se al món transcendent. Tres imatges de la guerra, un vídeo joc que banalitza l'horror, testimonis de les víctimes i una desfilada militar després de la Guerra del Golf, que s'alternen com un tríptic medieval que recull tres narracions per referir-se al mateix fet.

El Bòlit ens proposa aquestes tres maneres de mirar com diem i com ens relacionem amb l'espai més íntim de nosaltres, aquell que recull els nostres interessos i valors i s'hi relaciona de tu a tu. La immersió mística, la perplexitat davant els símbols o les experiències mítiques o sobrenaturals i el subconscient polièdric. Visitar-ho, o proposar noves visions, és una bona manera de començar a pensar sobre com vivim nosaltres amb el nostre interior, amb els nostres valors. I imaginar quins símbols els poden representar. Després, els enregistreu en vídeo.

* article per ala revista Valors (setembre 2009)
L'exposició "Nits fosques de l'ànima", amb instal·lacions de Manuel Saiz, Toni Serra i Bill Viola, és a la Capella de Sant Nicolau, Plaça de Santa Llúcia, 1 / Girona) i a Bòlit La Rambla (Rambla de la Llibertat, 1 / Girona), fins el 20 de setembre de 2009. Més info a http://www.bolit.cat/.

: