Danses de la mort

La doctora Rosa Mª Boixareu, publicava un article a la revista Art Brevis (2009), que edita la Universitat Ramon Llull on ella exerceix, en el que fa un recorregut per l’estat de la qüestió de les danses de la mort, les seves representacions i el missatge significatiu que volen transmetre. Demà passat, Dijous Sant en podeu veure la de Verges i una altra a Rupià, i l'endemà Divendres Sant una a Manresa, segons es pot veure al Mapa de processons de CatalnyaReligio.cat. És una sort que puguem gaudir d'aquest tresor en ple segle XXI.

Segons la breu presentació, creu Boixareu que, "si bé la mort com a realitat indissociable de la vida és un fet del que es pren consciència des de sempre, la diversitat de formes amb què la història humana reflecteix la curiositat i preocupació per aquesta és inexhaurible. Les danses de la mort, les danses dels morts, les danses macabres... són un exemple entre altres. L’article és una compilació d’allò que altres han investigat i publicat. En aquest sentit, no conté cap originalitat, s’hi intercala l’experiència docent del tema i l’experiència repetida de la vivència directa de la dansa de la mort del poble de Verges. Valgui com una mena d’humil homenatge a les tradicions populars que tanta saviesa contenen i tanta memòria històrica conserven i transmeten".

I diu: "La dansa en la seva varietat de representació (iconogràfica, literària, dramàtica, coreogràfica) esdevé una escola integrada en el dia a dia del poble, és una pedagogia de la vida, de la mort, i de les creences en el més enllà. És una lliçó moral pública que s’interioritza individualment que apel•la a l’experiència del dia a dia, a la responsabilitat ètica i a la consideració de les creences religioses com a vies d’una salvació que el món real no és capaç d’oferir. D’una manera clara i senzilla, amb la representació, la música i la dansa, mostra al públic grans temes que sempre han preocupat i que les disciplines properes al pensament, com l’antropologia, la filosofia, la teologia, hi han dit la seva paraula al llarg del temps convidant a la reflexió i oferint-la també als seus oients".