dimecres, d’abril 06, 2011

A la festa de Novellas *



Dos anys després de la seva mort arriba l'esperada mostra antològica de l'obra de Josep Novellas (Mataró, 1950-2009), un esplèndid pintor traspassat en l'etapa més creativa, si pot ser, de la seva vida. L'exposició, repartida en dos espais de la seva estimada ciutat, fa un tast de les seves múltipes etapes i facetes creatives, expressades en unes sèries de les quals teníem notícia a través de les seves exposicions i, els més privilegiats (una bona colla d'amics), per les visites al seu taller irrepetible, una font d'energia i creativitat que, com deia, es trobaven al seu zènit. Imagineu-vos, doncs, el contrast brutal amb la malaltia implacable i el seu final.

També d'això parla aquesta mostra, que inclou una inclassificable i punyent "Obra final" (2008) i la sèrie "Belle E.P.O.C.", una mirada tragicòmica al seu propi procés de malaltia. O la seva sèrie inèdita "La mirada del beso", també del 2008, on els poemes de Manuel Patricio són il·lustrats desacomplexadament amb l'exaltació més tendra i plaent de l'acte sexual. Eros i Thanatos al final de la vida, sense cap mena de por.

Novellas, influït notablement per l'"escola mataronina" de Rovira-Brull i Alcoy, és una font complexa a l'hora d'analitzar-lo. Des de la construcció simbòlica a través dels seus personatges, o la superposició de plans (alguns 'cosits'), fins al tractament original de la seva temàtica; des de la minuciositat de la seva poètica fins als jocs còmplices amb ell mateix o amb l'espectador, com la recreació de la Lliçó d'anatomia de Rembrandt on uns cuiners analitzen una cuixa de pollastre. El nostre autor es proposa, sembla, que l'entorn expliqui moltes més coses del que diu i ens proposa, a nosaltres, que hi prenguem atenció. El que diu i, també, tot allò que vol dir i que fins i tot ell no gosa explicar. Alguns personatges són el taumaturg que Novellas voldria ser: l'astròleg, l'eremita, el pallasso, el músic, el cuiner, el peixater... Alguns objectes aparentment residuals passen al centre i esdevenen els personatges (o llur metàfora): les mans, els barrets, els instruments, les plantes... I, així, l'art de Novellas ens transporta tan lluny com poden aquests personatges i objectes o tan endins on ha rebuscat per entendre'ls. Com els miralls. La peça més paradigmàtica és la sèrie de breus retrats del seu amic, el pintor també traspassat Pere Viada i que titula "Els Viades que hi ha en mi" (1991).

És una gran exposició, la d'un magnífic pintor (amb alguna escultura) que no suportaria els laments pel seu traspàs. Més aviat ens convidaria a una festa, exactament l'actitud que tindreu en visitar l'exposició. I, en sortir, tindreu aquella sensació que la festa és dins vostre. Una festa estranya, la que agraeix i disfruta profundament la vida que li ha estat donada amb la mateixa força que se n'estranya.

* article per la revista Valors (abril 2011)
L'exposició "
Desdoblaments" es mostra a l'Ateneu de Caixa Laietana (fins el 29 de maig) i a les sales de Can Palauet (fins el 26 de juny) de Mataró.
Vegeu crònica, editorial i crítica de Pere Pascual a Capgròs.
[Novellas en aquest bloc: Fluïds corporals, Llums i matèria. Foc i cendra, Ulurú a Mataró, El Casament, Novellas]








Publica un comentari a l'entrada