dilluns, d’abril 04, 2011

Fins ara *

Dedicar-se a la política és molt gratificant. Sobretot ho és perquè veus “encarnar-se” iniciatives sorgides dels valors i dels ideals que comparteixes amb molta gent. I amb tots els sentits: de les coses que fas se’n beneficien (o perjudiques) persones concretes amb noms i cognoms. Però permet també posar a prova les teves idees amb una realitat no sempre amable: les resistències al canvi, els ulls de poll imprevistos que trepitges, el contrast (o combat) amb altres forces, els fracassos, la crisi... Per això hi ha qui diu que el lloc que la política és un vast camp entre Kant (la defensa de l’ideal i el bé comú) i Maquiavel (la política com a art o ciència).

Fer això en un àmbit concret com la teva ciutat en redobla la intensitat: els noms i cognoms et paren pel carrer, els èxits i els fracassos te’ls trobes sortint de casa, la feina la fas fins i tot comprant o anant a la platja... I de fer-ho a Mataró, la ciutat que portem amb indissimulat orgull clavat a les nostres immenses testes ...què us n’he de dir?

He estat, per tant, molt bé fent de regidor a l’Ajuntament durant vint anys (20!) i he intentat assolir el que m’han encomanat tant l’Alcalde Mas com l’Alcalde Baron, sobretot la de modernitzar l’Ajuntament i els seus serveis en una sèrie d’aspectes i posar-me al capdavant d’encàrrecs no sempre senzills. Ni, aparentment, massa agraïts. Els equips amb els que he treballat m’ho han fet molt, de senzill i ara, amb una mica de perspectiva, he de dir que han estat molt agraïts, fins i tot quan no ho sembla.

Perquè la política és gratificant per altres qüestions, també. Per exemple, per l’aprenentatge, una actitud que un no ha de perdre mai. Qui va d’un que ho sap tot és que no en sap ni un borrall. O per la quantitat de gent excepcional i experiències inoblidables que he conegut. I moltes coses més. No cabrien les gràcies que hauria de donar.

Ara, després de tant de temps i quan encara tinc força vida pel davant (espero), he decidit iniciar una nova etapa. Deixo de fer de regidor però, ep, no deixo la política, ni el socialisme. Això es porta dins. Ni tampoc deixo de ser un ciutadà compromès amb Mataró. És un amor que ve d’abans i que –em temo- durarà tota la vida.

*article escrit a Tribuna Maresme (abril 2011) amb motiu de la meva retirada com a regidor municipal
Publica un comentari a l'entrada