divendres, de setembre 28, 2012

El frankfurt



Trobo curiós que en la majoria de les entrevistes que el setmanari Capgròs fa a mataronins que viuen arreu del món (una secció de la que sóc fan), quan es pregunta de què s'enyoren més, hi surt el Frankfurt de La Riera. Pels que no sou de Mataró, us explicaré que es tracta d'un establiment que fa cantonada amb l'illa que, tot sol, ocupa l'edifici central de l'Ajuntament (la Casa Gran), un dels llocs més concorreguts de la ciutat, sobretot en els grans esdeveniments (especialment Les Santes). També és un molt bon lloc per veure (no només beure) i perquè et vegin, donada la forma absolutament estratègica com està posat... malgrat que els que més dominen són, per descomptat, els cambrers. O sigui que no ens ha d'estranyar el caràcter diguem-ne mític d'aquest establiment.

Per alguna raó que ignoro, detesto els frankfurts i el kètxup, no m'agrada gens la mostassa i no li sé trobar les gràcies a la resta d'entrepans d'aquesta mena d'establiments. Ho he intentat però no me n'he sortit. Contrasta, això, amb la devoció amb que força dels meus conciutadans en parlen. Em fan una mica d'enveja, de fet. No sóc ni de paladar fi ni de restaurants cars, però a mi, l'olor que emana el frankfurts a uns cent metres de diàmetre gairebé m'ofèn i, ja veieu, per molts és el que més s'enyora d'una ciutat que, per mi, té altres atractius. És clar que jo mai no m'he enyorat de Mataró i qui sap què em passaria pel cap si fos a l'altra banda del món.

Foto: Saül Gordillo
Publica un comentari a l'entrada