dijous, de setembre 20, 2012

Tothom






Ja fa temps que no en veia, però tornen. Després de les dues fórmules més utilitzades els darrers anys per les manifestacions de protesta, que començaven totes amb No a... o Salvem... ara retorna una fórmula igualment messiànica però diria que més perillosa, el Tots... Com que ha passat el temps, s'incorpora la variant Tots i totes fins que algú recordi que a la nostra llengua hi havia un mot més senzill i neutre per designar la totalitat de persones que es deia Tothom...

La idea és que semblis idiota, o heretge, si no estàs amb el tothom. Ja no amb la majoria, que això és cosa del nostre (ben aviat) passat constitucional o de gent que se l'agafa amb paper de fumar. Ara toca tothom. A vegades aquest pronom es materialitza amb Catalunya i se li dota de personalitat pròpia. Catalunya s'emprenya, parla, crida, clama, plora, creu, desconfia, trenca, etc.. com si el subjecte fos d'una sola peça, tingués cames, cap, fetge, cor, bilis, escot, orelles, anus, peus i sexe. I ànima, ai l'ànima! I ai els que en tinguin més d'una!

Els opinadors més optimistes es fixen en la il·lusió, la serenitat i la tranquil·litat, en aquest procés incert al que ens volen portar els independentistes. Tandebò, encara que la calma acostuma a precedir la tempesta, també. I que cal fer-ne un referèndum. Espero que, almenys, vagi precedit de debats entre iguals (debats, dic, no Bioxos Nois, com deia avui l'amic Quico Trillas) i que es trenqui aquest Tothom i es torni al país divers i complex que som. Que Catalunya, amb estructures d'estat o amb independència o amb el què cony acabi sent, no copiï el pitjor dels estats que es creuen una nació, o que interpreten aquesta nació en clau únicament dels seus trets diferencials.

Però no, ara només apareixerà Tothom perquè el pronom busca desesperadament unir-se a un nom, el d'Artur Mas. Sense cap horitzó clar i sense dir-nos quins costos tindrà per cada un de nosaltres, tapats darrere el Tothom, aquesta aventura. Que hi són. Riu-te'n de les retallades.

Foto: Coberta del llibre Desconfia de tothom, de Steve Watson (Plaza & Janés, Barcelona, 2011)
Publica un comentari a l'entrada