diumenge, de desembre 02, 2012

Laia Bonet, íntegra; artícle íntegre


Us transcric íntegre (impossible de fer-ne un resum) un article aparegut ahir d'una dona valenta del PSC, que forma part de la direcció del Partit i que tant els resultats com greus errors polítics en la confecció de les llistes han deixat fora del Parlament, inexplicablement. Hi estic completament d'acord i em poso a la seva disposició pel que vulgui.


El pitjor de tocar fons és no ser-ne conscient. El PSC ha obtingut el pitjor resultat de la seva història. Consolar-se en la patacada d’Artur Mas o en haver obtingut algun escó més que en el pitjor dels sondejos és inacceptable. Els electors es mereixen més respecte i els nostres afiliats, més rigor. 

És temps d’anàlisi i la por i la comoditat no poden atenuar-nos. El fantasma del pensament conservador i possibilista no s’ha d’imposar. Crec que ens devem un procés seriós de reflexió sobre el qual apunto algunes idees.
1. Realisme. Una dada: el PSC és la quarta força a Barcelona ciutat, a pocs centenars de vots de la cinquena. Quan es perd a la capital, difícilment es pot governar el país. És el moment de la humilitat. Comprendre que som l’ombra desdibuixada del que vam ser, ens permetria iniciar un procés honest i profund de canvis. Sense aquesta imprescindible humilitat no tornarem a ser creïbles.
2. Responsabilitat. En política, les urnes situen a cada un en el seu lloc. Artur Mas, amb el seu fracàs, ha situat el país en un difícil carreró. Però el retrocés del PSC també té responsables. Conformar-se amb l’anàlisi simple de les dificultats del context o la impossibilitat de consolidació del nou projecte és condemnar-nos a la mandra i a la inacció. Els electors volen que traiem conclusions i que actuem en conseqüència. És el primer pas per recuperar la seva confiança i per ser útils en una situació tan complexa.
3. Renovació. En aquests moments el PSC ja no pot generar processos de renovació des de la seva pròpia realitat. La capacitat endògena de crear dinàmiques de canvi i renovació no són suficients. La impostura del relleu generacional o el frustrat últim intent del Congrés del Nou PSC hauria oferir alguns ensenyaments. Canviar de cares és fàcil, renovar les idees i el projecte, no tant.
4. Reconstrucció. El PSC necessita reconstruir-se per poder aportar, amb modèstia, la seva força en l’articulació d’una alternativa política a l’hegemonia conservadora. Aquest procés només es podrà fer amb més democràcia, no amb menys. Un poderós i radical procés de democratització per a un nou partit, amb bases ampliades que participin en les grans decisions com l’elecció del primer secretari i la redefinició del model de relació amb el PSOE. També amb el vot dels electors per a l’elecció de candidats. Primàries obertes, més que mai.
5. Refundació. Avui hi ha més capital polític reformador fora del partit que dins. Sense capacitat d’acollir, cedir i recuperar les persones que han acabat cansades, decebudes o empeses extramurs del PSC no tindrem cap opció. Explorem fórmules generoses i innovadores per construir el projecte del futur amb persones que han de poder estar juntes. I des d’aquesta posició treballar per refundar l’espai progressista i articular alguna cosa més que una coalició electoral oportunista.
En el procés de selecció de llistes al Parlament de Catalunya, he escoltat -amb estupefacció i vergonya- que era millor ser pocs i ben avinguts, que molts i diferents. Aquesta mentalitat redueix la política a la homogeneïtat acrítica i al silenci dels anyells. Sense pluralitat interna, no tindrem energies creatives, ni millors solucions per abordar els problemes de la societat catalana. El socialisme és llibertat i democràcia. Sense elles, no hi ha futur. Aquest és el desafiament.


Laia Bonet a "Humildad y responsabilidad" (Trad.: L'Hora) a El País, 1.12.2012

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Seguro que Bonet es muy inteligente y todo eso. No lo vamos a discutir, desde luego. Yo, que soy bastante más ceporro y harto primario, creo que lo que os pasa es consecuencia de una política lamentable que os ha hecho pasar de 51 diputados a 20 en tres elecciones. Vuestro problema, Ramon, es el nacionalismo. Sois un partido nacionalista cuya oportunidad histórica ahora es cuestionable. En estos tiempos donde lo que está en juego es la libertad, los que buscan soluciones totales no confían en vosotros ni en vuestras aportaciones teóricas de aurora boreal, que no otra cosa es eso del federalismo asimétrico, el último cuento chino que os habéis inventado para seguir soplando y sorbiendo a la vez, una expresión que es un auténtico oxímoron. Pero de la misma forma que no convencéis a los independentistas "pata negra" tampoco lo hacéis ya a los que pasamos de esos discursos imposibles. Y mira tú lo que pasa: que un partido marginal y casi antisistema como C's se os ha puesto ya a casi la mitad de los diputados que tenéis. Y el PP se ha quedado a uno, pese a tener a Rajoy en la Moncloa con todo el desgaste que supone su política de recortes. Al menos cada día sois más sinceros, ya no nos engañáis haciendo mítines en castellano y en catalán, ahora ni siquiera editáis el programa electoral más que en catalán. ¿Queréis monolingüismo? Pues toma 8 diputados menos. Supongo que como no os gusta la lengua castellana estaréis orgullosos de que os vote cada vez menos gente que habla esa lengua que tanto aborrecéis. Hasta el PP saca más votos que vosotros ya en algunos de vuestros graneros tradicionales. La gente no es tonta, eso ya lo sabes. Yo también creo en la refundación. Yo quiero un PSOE refundado en Cataluña, independiente del PSC, que edite los programas electorales también en castellano. Que diga NO al proceso secesionista sin complejos, no con la boca pequeña y con el miedo en el cuerpo a que les llamen "botiflers". Yo creo que otro PSOE es posible y también es posible un PSOE catalán, que pase de asimetrías y de esas tomaduras de pelo teóricas. Que no sancione a nadie en Cataluña por usar el castellano, entre otras cosas. Yo sigo pensando que vosotros le habéis dado el visto bueno a CiU para que tire para adelante. No se me va de la cabeza, aun cuando admito que puedo estar equivocado. De todas maneras, da igual. Pero créeme, refundaos, de veras. Y permitid que surja un PSOE en Cataluña que pueda desarrollar una política diferente. Y ante el mercado electoral, que la gente pueda votaros a vosotros o al PSOE-c. O a las restantes opciones, por supuesto. Por una vez os han metido el miedo en el cuerpo. Ya iba siendo hora. Pero yo creo que no hay otra solución posible que una segregación del PSOE. La libertad es buena. Yo creo en el derecho a elegir. A quien no me da gato por liebre, para empezar. Saludos cordiales. JC.

Ramon Bassas Segura ha dit...

JC.,

Era tan llarga la resposta (i disculpa, no sé si massa precisa), que he fet una peça a part a http://ramonbassas.blogspot.com/2012/12/el-baco-del-nacionalisme.html

Gràcies per donar la teva opinió i inspirar-me.