divendres, de juny 27, 2014

Calpe diem

Foto: R. Gallofré (Capgròs)
Llegeixo al Capgròs d'avui una esperpèntica i molt mala notícia (aquí) en què s'afirma que el Govern de l'Ajuntament de Mataró ha desestimat la construcció d'un aparcament subterrani sota la futura escola Angeleta Ferrer, entre els carrers Lepanto i Churruca. Modificat urbanísticament després d'un acord important davant la marxa de l'antiga fàbrica que l'ocupava (que serà restaurada), el sector inclourà l'escola citada i habitatges protegits, una operació que vaig heretar del meu predecessor, el gran Arcadi Vilert, i vaig deixar embastada quan era regidor d'Urbanisme que, entre d'altres coses, permet situar les polítiques públiques (educació i habitatge) al centre de la ciutat, on hi ha poc marge de sòl per actuar. L'ensorrament de l'escola Angeleta Ferrer, i el seu trasllat provisional, ara deu fer uns dos anys, fa encara més urgent el seu desenvolupament.

Aprofitant la important dimensió del solar i la seva ubicació estratègica s'havia previst de fer-hi aquest aparcament. Prop d'allà hi ha els més rendibles de la ciutat i part de l'estranger. Seria a cinquanta metres del bell mig de la ciutat, a set minuts a peu de la platja, a cinc minuts del mercat de la Plaça de Cuba (on CiU creia, abans de manar, que precisament hi faltava aparcament) i a sis minuts del proper centre d'El Corte Inglés. És a dir, just a la zona on, amb una bona intervenció pública, l'impacte d'un centre com el que parlem pot generar una zona de desenvolupament terciari, perfectament inserit a la trama urbana, de primeríssim ordre. Era estratègic, doncs, aconseguir de totes totes questa construcció.

Tard i malament, pel que sembla, el Govern va fer un concurs per a la construcció i explotació d'aquest aparcament que, finalment, ha quedat desert. No sé si van fer o no prospeccions prèvies. Sembla, i aquí l'esperpent, que l'única empresa presentada demanava canvis inassumibles en la direcció d'alguns carrers, segons afirma la regidora Núria Calpe, a la notícia citada. Al fracàs de l'operació s'hi suma la manca total d'idees per sortir-se'n. 

Visió o qui dia passa...

Entre d'altres coses, ara veuen en pròpia carn per quina raó, a vegades, cal recórrer al deute, aquesta "pesada herència" d'oportunitats que no saben com gestionar. Quan hi ha una operació estratègica en marxa, si es té la visió clara, evidentment, cal prioitzar-la, buscar el màxim finançament possible, sindicar la inversió -si cal- i dotar-se d'aliats potents. Efectivament, el moment no és bo, el sector dels aparcaments no és avui per avui el més rendible i les finances municipals no admeten xifres d'inversió massa alta. Però el Govern ha decidit inversions i despeses i aquesta, a més de ser altament prioritària per la ciutat, té un retorn directe i indirecte a la ciutat. Un retorn que la iniciativa privada és incapaç de finançar, avui, però per això hi ha el lideratge públic (un fet similar, però a l'inrevés, succeí a l'aparcament de la Plaça Onze de Setembre). Lideratge públic que brilla per la seva absència, i més ara que està de retirada.

Diuen els que estan en els mentideros que la regidora d'aparcaments, la senyora Núria Calpe, sembla la més ben situada per ser cap de llista de CiU a l'alcaldia de Mataró. Enhorabona. És obvi que en aquest cas no ha demostrat pas estar a l'alçada del que es demana als líders, anant a fons dels temes i mantenint sempre la mirada alta de les prioritats. En aquest cas, no era el pàrquing, el que estava en joc. Era el desenvolupament de la nostra economia en aquell tram, de la capacitat de relligar la trama urbana i tota la seva intensitat amb el mar, amb un continu d'activitats, espais publics i habitatges (el gran repte de Mataró des de l'adveniment de la democràcia). Era poder ampliar, per on es pugui, la ciutat peatonal, la millor aliada dels nostres aparadors. Era la demostració que es mira més enllà i no es viu al dia, de qui dia passa any empeny, com sembla haver actuat aquest govern que, espero, liquidarem abans d'un any. Liquidarem, espero, el tant dolent carpe diem de l'etapa Mora. I que no arribi, doncs, el Calpe diem!


Publica un comentari a l'entrada