dilluns, de juliol 02, 2012

Ni prostíbuls ni disculpes


No, no es disculparan. Per assolir el poder, l'actual alcalde de la meva ciutat va apuntar-se a fer demagogia amb el truculent tema de la prostitució. Enlloc de posar-se al costat del Govern per mirar d'evitar l'obertura d'un prostíbul de grans dimensions al municipi, obertura que la legislació catalana aprovada durant l'anterior presidència de CiU amb el vist-i-plau reglamentari de l'actual president (inclosa ordenança tipus), va decidir actuar contra el Govern (i els funcionaris municipals) dient que havien fet malament en atorgar la llicència. Que havien fet malament en complir la Llei. Ens vam sentir dir de tot. Però l'alcalde actual va decidir prosseguir la seva lluita (contra el Govern, no contra la prostitució) als tribunals, segur com estava que era la millor mesure, o -millor dit- l'única que ho podia aturar. Com a aval, Mora presentava el que li havien dit els seus assessors, que mai va atrevir-se a dir qui eren.

Resulta que avui hem sabut que els tribunals han desestimat la demanda de CiU, retornant l'honor als funcionaris i donant la raó als governants que els havíem donat tot el suport, sobretot a la companya Alícia Romero, a qui la ràbia de l'aleshores contrincant no va fer perdre ni la seva paciència ni la seva competència.

Sort que vam anar a la nostra. El Ple va aprovar un Pla Especial i una ordenança que, de facto, fa impossible la tramitació d'aquella llicència i de qualsevol altra. Tots dos van tenir el vot contrari de CiU i, després, l'ordenança tingué el favorable quan -ja al Govern- hi van introduir unes lleugeres esmenes. Els regidors socialistes hi van donar suport, com és obvi. I, com és obvi, contra el que el mateix Mora deia, els instruments proposats per l'anterior Govern s'han vist com els més eficaços.

Dic que ens vam sentir dir de tot en una de les polèmiques que van permetre veure de quina calanya està fet el nostre primer mandatari (tinc algunes entrades en aquest bloc que ho expliquen) i de les coses que s'arriben a fer per arribar al poder de qui, com podeu comprovar, li importen un borrall les dones que pateixen explotació sexual. Aquest no era l'objectiu.

Però el que m'intriga de veres és saber qui eren aquests saberuts assessors i, encara més, si continuen donant-li cobertura al nostre il·lustríssim ciutadà. En quines mans està Mataró? 

No vindran els prostíbuls, això ja ho vam aconseguir. Però tampoc ara vindran les disculpes, ja ho veureu.

Foto: Mataró Ràdio.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Preguntes en quines mans està Mataró?

Honestament crec que esta en molts millors mans que en les d'aquells que durant gairebé 30 anys van deixar que el teixit productiu de la ciutat desapareixes sense moure un dit per evitar-ho.

Per culpa de aixó, ja abans de la crisi, Mataró era de fet una ciutat dormitori que exportava ma d'obra al baix Llobregat i al Valles.

Dius que ja no ets en política pero no perds el tic de posar en marxa la maquina de repartir merda cada vegada que pots.

Ramon Bassas Segura ha dit...

- Anònim,

El context en què ho pregunto és per saber el nom dels assessors que porten aquest alcalde a comegre tants errors.

En aquests 30 anys, que hem viscut un canvi en la nostra estructura econòmica (no a Mataró, a tot arreu) brutal, s'han creat un milió i mig de nous metres quadrats de sòl industrial, s'ha optat per la formació i la innovació (TCM és la darrera prova) i hem procurat generar sinèrgies aprofitant que som a la regió econòmica més dinàmica del sud d'Europa (Barcelona), amb infrastructures, etc...

De fet, la taxa d'autocontenció (persones que no han de desplaçar-se de la ciutat per treballar) és de les més altres de catalunya. No passa el mteix a les comarques que esmentes.

Jo no m'he retirat de la política, només de la política activa. I crec que criticar no és tirar merda sinó un exercici molt sa en democràcia.

Però no passa res si no t'agrada o creus que és poc. Cadascú pensa el que vol.

Gràcies