Quina setmana. Han esbotzat dos bars, un a cada banda de la ciutat i en poc temps de diferència, i se’ls han endut la recaptació de les màquines escura-butxaques. Els robatoris tenen una similitud sospitosa entre ells i amb tres més que hi ha hagut durant el mes d’agost. Això i algunes coses més han estat molt útils a la policia per continuar amb la investigació i a veure si es poden detenir els autors. Tall de veu a TV Mataró, amb qui comentem el cas i la setmaneta off the record. Freqüento de tant en tant un dels bars i els vaig a veure. Pero no hi són, tenen tancat. Lògic.
Seria llarg i segurament em deixaria gent si fes una relació de les persones que m’han trucat aquests dies, o m’han enviat e-mails, amb ànims i solidaritat per la tensió dels fets d’aquesta setmana, però val a dir que em sento molt acompanyat i que això val molt la pena, la veritat. A tots ells, gràcies. En tot cas, però, i no és cap tòpic, els únics que ho mereixen són les víctimes, directes o indirectes. En el seu honor i per la nostra dignitat com a societat ens cal a tots extremar els esforços per reparar el que ens sigui possible de reparar.
L’aturada dels gruïstes és un altre dels focus de preocupació aquests dies. Des de principis de setmana estem mitrant com podem esmorteir els sus efectes amb les grues municipals, i també amb els nostres serveis d’atenció ciutadana, i tot d’acord amb els plans de la Generalitat i del Govern de l’Estat. Avui ho hem concretat amb una ordre de servei de la Policia Local i amb un procediement d’atenció tant pel servei telefònic d’urgències de la policia, el 092, com pel servei d’atenció ciutadana, el 010. Parlo amb capgros.com. A aquestes hores els butlletins noticiaris avancen la bona marxa de les negociacions. Esperem-ho.
Heaney a Compartir
Rebo el número trimestral de Compartir, la revista de la Fundació Espriu a la qual, quasi per casualitat, em vaig subscriure fa set anys i que, malgrat que tracta fonamentalment els temes relatius al cooperativisme sanitari, m’ha doat moltes satisfaccions. Segurament hi té molt a veure que el director sigui un poeta com en Carles Torner, al que segueixo i m’agrada molt. Torner anuncia l’edició dels articles i comentaris sobre poemes de Salvador Espriu, germà del "titular" de la Fundació (ara tots dos ja traspassats), que han anat apareixent a la revista durant els darrers 8 ò 9 anys. En aquesta edició també hi ha una tanka del poeta arenyenc, comentada pel propi director, un altre poema de Víctor Hugo i un tercer de l’irlandès Seamus Heaney, extret del darrer llibre publicat a Catalunya (Llum Elèctrica, Ed. 62 / Empúries, Barcelona, 2004) i que es presenta en la versió bilingüe, fantàstic. Ens parla de la predisposició personal a de la confiança i a la vida, a la responsabilitat davant les vicissituds, a anar sempre més enllà de la mort, tot a través d’una bella imatge del jove mariner que perd els homes en què confiava en una tempesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada