dimecres, d’agost 11, 2004

D'ocupacions i altres peocupacions

Algunes notícies d’aquests dies em fan pensar que, curiosament, hem de ser els de l’esquerra els que hem de recordar de tant en tant que hi ha una cosa que es diu el dret a la propietat privada i l’economia de mercat, i que ambdós han d’actuar com a garanties per a la seguretat i llibertat dels individus. Que, efectivament, quan no ho fan, és quan hem d’intervenir, però també amb totes les garanties...

Casa ocupada

Passo pel davant d’una casa d’un antic company del partit, que va morir no fa pas gaire, i que, donada l’afectació urbanística de l’immoble, i la dificultat que ella tenia per moure’s-hi, la seva vídua va arribar a un acord amb l’Ajuntament segons el qual la casa és avui esperant el seu enderroc. La idea és la de dignificar un espai degradat al centre històric de Mataró. Li convé esponjar-se, renovar-se, fer-lo atractiu i alhora capaç de retenir-hi habitants de tota mena, i activitat econòmica i cultural. Quant més s’avanci en l’adquisició d’immobles, més aviat podrà fer-se i evitar l’actual estat.

Bé, resulta que fa pocs dies un parell l’han ocupat, en plena febre de l’anomenat moviment ocupa (o okupa) després del desallotjament d’una antiga fàbrica a Barcelona. A prop, en un immoble semblant, hi ha un altre local ocupat des de fa uns dos anys. Passo pel davant, deia, i veig una noia que fa un xiulet, en surt una altra pel balcó i diu “hola, et tiro les claus”, i li tira les claus. La noia obre, entra i tanca la porta. Penso que és una paradoxa molt reveladora ocupar un espai criticant l”especulació” i tancar la porta amb pany i clau. Hi ha, en aquestes protestes, junt amb un discurs que podria compartir (és cert que hi ha un problema seriós en l’emancipació dels joves quant a l’accés a l’habitatge es refereix), una important dosi de conservadurisme, d’apropiació, de resistència als canvis. I també una certa simpatia de neo-romàntics que s’apunten sempre a les darreres utopies ...asseguts al sofà, és clar.

Llibres a Can Xammar

Una altra polèmica d’aquests dies ha estat la reacció del Gremi de Llibreters al resultat del concurs que hi ha hagut per a l’alberg d’una activitat econòmica atractiva en una altra banda del mateix barri, a Can Xammar. És a dir, l’administració ha intervingut en l’ordenació de la zona, en la dotació de nous espais verds, vials, aparcament, etc... i en promoure l’activitat humana i econòmica. I ara toca a la iniciativa privada de respondre-hi. Per això es féu un concurs les bases del qual, si no recordo malament, van ser portades al consell d’administració de l’empresa municipal promotora, al qual hi ha tots els partits representats. Un dia miraré l’acta a veure què hi van votar. I la publicitat que se'n va fer

Ho dic perquè ara, quan el Gremi de Llibreters de Barcelona es queixa que una societat formada per dues cooperatives de llibreters (una de Mataró i una altra de Barcelona) hagin guanyat el concurs, bàsicament pels temors de competència deslleial, em consta que alguns dels partits de l’oposició (“els partits que no governen”, em va dir personalment un testimoni l’altre dia) denuncien sotto voce la manca de transparència i les condicions del concurs. Tirar la pedra i amagar la mà. A banda de les conseqüències de l’operació (no cal dir-ho, transparent del tot) per a la competència, que m’agradaria analitzar amb calma, crec que aquesta serà molt beneficiosa almenys en tres àmbits: en aquella zona, mancada d’activitat econòmica d’atracció però amb molt de potencial; en el sector, sens dubte, que és molt bo que una activitat lligada a la cultura creixi; i m’atreviria a dir en el teixit empresarial mataroní on una cooperativa dedicada als discos i els llibres s’ha sabut fer un lloc no tan sols a la ciutat (tres centres en un mateix carrer, també al centre històric, nombroses activitats literàries, etc...) sinó també fora d’ella, amb l’adquisició de la llibreria Catalònia al bell mig Barcelona. Ens agradin o no, aquests senyors han fet un projecte empresarial d’èxit amb clar segell mataroní i, què voleu que us digui, això, a mi, m’agrada.

A Can Xammar, fins ara una zona una mica desgraciadeta, s’està fent una operació de recuperació que, malgrat tot, sospoto que serà fonamental per refer i revitalitzar la zona més antiga de la ciutat. I, ves per on, enlloc de sabates o ulleres com tot el que s’obre darrerament, s’hi vendran llibres.

La llibertat per als humils

En fi, ja veieu: els socialistes defensant la cultura liberal, en la millor accepció possible. Ja deia Bobbio que “la desconfiança i la ignorància mútua (...) de la cultura liberal i de la cultura socialista són a un pas de desaparèixer” (citat a Alain Touraine, ¿Qué es la democracia?. Ed. Temas de Hoy. Madrid, 1994, p. 113) . I Rosselli, al qual citava fa uns dies, deia que el socialisme “és un liberalisme en acció, és la llibertat que s’elabora per als humils” (Socialismo liberal, Ed. Fundació Pablo Iglesias . Madrid, 1991, p. 80). Si és així, endavant.
:
Publica un comentari a l'entrada