dimecres, d’agost 04, 2004

Des de Ribes, dia de pluja.

El tros de temps sense pluja que tenim concedit ens dóna per visitar, de nou, mai de nou, el poble i l'església de Queralbs. Ahir, caminada a Bruguera. Abans-d'ahir, Núria.

Recomanacions d'avui a La Vanguardia:
  • Ray Loriga diu: "Cansado de ser agnóstico, soy cristiano".
  • Entrevista a Philip Pettit, l'inspirador de Zapatero, al suplement Culturas, num. 111. La llibertat com a no dominació, més enllà de les teories de John Rawls, segons reconeix Victòria Camps, introductora de Rawls (almenys per mi).

Acabo "Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn", de Quim Monzó. M'ha agradat molt, tant per la redacció, impecalble, com pel contingut, a vegades impressionant (el relat de l'ex-marine post-11-S, les cròniques des d'Israel...). Dosis d'humor ben intercalaes. Com qui no vol la cosa, des e la porta del darerre, ens mostra la realitat, la part de realitat que sovint no veiem.

Avui em fan una entrevista a mi, al web del PSC. La reproduiexo a continuació:
____________________________

Entrevista al 4t Tinent d'Alcalde i regidor de Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament de Mataró.

- Ara fa un any que ets el nou responsable de Via Pública, concretament de Seguretat i Prevenció. Com t´ho has trobat?

- Doncs molt bé, francament. Amb una reducció importantíssima del nombre de delictes comesos, especialment els prioritaris, i amb molts projectes en marxa. Em precedeixen dos companys que han donat un gran impuls a la seguretat ciutadana a Mataró: Remigi Herrero, que va introduir elements de proximitat i eficàcia, com la policia de barri, i Joan Antoni Baron, que va aconseguir unir les sinèrgies de la Policia Local amb els Mossos d´Esquadra, amb un desplegament i col·laboració institucional que avui és una referència.

- I ara?

- Ara tenim dos reptes: prevenir la seguretat de forma global, amb especial atenció als nous riscos que viuen les ciutats, també Mataró, i la millora de la prestació dels serveis que, amb la nova seu de Via Pública, al nou Parc Central, tindrà un gran impuls. I tot això, amb la col·laboració i participació de les administracions i dels agents socials.- Sembla com si acceptéssim com a inevitable, sobretot després dels fets del 11-S, que a canvi de més seguretat hem d´acceptar menys llibertat. Hi estàs d´acord? - Jo crec que és just a l´inrevés. Hi ha una gran demanda de seguretat, sí, això és cert. sesne seguretat, no cal que parlem de res més. Però la seguretat, la tranquil·litat, la volem precisament per ser més lliures. Per això la seguretat és un bé públic. Fixa´t que amb el Govern del PP, Espanya va perdre uns 6.000 agents de policia, però va multiplicar els agents de seguretat privada, podríem dir que el plus de seguretat (ergo, el plus de llibertat) calia pagar-lo. A més, la percepció sobre seguretat ciutadana a Espanya ha baixat notablement. Això no pot ser. Apostar per més dotacions policials, per exemple, és apostar per la socialització de la seguretat. I reduir-les, com el PP ha fet amb la Policia Nacional de Mataró, és just el contrari.

- Però no tot és més policia, no?

- No, és clar. L´altre factor de la seguretat és el de la prevenció. Ja t´he dit que en els reptes que tenim plantejats, a Mataró, hi ha el de prevenir la seguretat de forma més global, no estrictament policial.

- Et refereixes al que va dir Joan Antoni Baron al discurs de presa de possessió com a nou Alcalde, que va posar èmfasi en la necessitat d´avançar en el Pla de Seguretat de Mataró?

- Sí, sí, això mateix. Pensa que una de les claus d´això, per exemple, és convertir les amenaces, les pors, en oportunitats. Un exemple són els riscos per la salut de les indústries, que ens han permès millorar moles altres qüestions relatives a la seguretat de les persones i els treballadors. O, sense anar més lluny, el programa "Nit Oberta", que impulsa la companya Alícia Romero com a regidora de Joventut, que pretén que la creativitat juvenil es pugui desenvolupar sense necessitat de molestar ningú.

- Una de les coses que preocupa més els ciutadans és, sobretot, la petita delinqüència o, fins i tot, actes que no es poden ni considerar delictes, que tenen a veure més amb l´incivisme. Què creus que es pot fer?

- Tornant de vacances tindrem a debat públic una Ordenança de Civisme que, en el marc d´un Pla de Civisme que està portant el company Esteve Terradas, pretén ser un instrument útil per arribar on les actuals ordenances i lleis no arriben. Però, com et deia abans, és només un instrument reactiu, el Pla de Civisme inclou altres activitats preventives. El comportament de la gent, i el mal comportament d´alguna gent més aviat, l´ús de l´espai públic, la qualitat de les relacions humanes... tot això ens preocupa i pensem que no és fer cap intromisió a la vida privada que l´Ajuntament hi vulgui intervenir, sinó tot al contrari. De fet, és el que més ens demana la gent.

- Mataró és una ciutat que veu créixer el seu parc automobilístic ...

- Sí, Mataró i totes les ciutats, però...

- ..tens raó. Quines conseqüències té, això? Hi estem preparats?

- Té enormes conseqüències. El parc automobilístic, històricament, ha crescut tan ràpid que les ciutats han trigat molt en assimilar-ho. I assimilar-ho vol dir ordenar-ho, reconduir algunes pràctiques, preveure més espai encara per dipositar-los i per transitar, protegir els vianants, promoure el transport alternatiu... Però fa molt anys que Mataró hi està pensant, i això es nota. Hem fet milers de places d´aparcament i estem projectant-ne uns quants milers més, la posada en marxa de la Ronda de Mataró ens va permetre posar molt d´ordre i, a més, hem fet una clara aposta pel transport públic triplicant, el mandat passat, els recursos que s´hi destinaven. El meu company Fermí Manchado, regidor de Mobilitat, està preparant un Pla de Mobilitat Urbana que, d´una banda, definirà quins són els estàndards de mobilitat interna, de tots els modes, i quin és el capteniment de la ciutat respecte tot això. El repte és fer una ciutat encara més habitable tot garantint que la gent es pugui moure bé, amb tranquil·litat i garanties.

- Un altre tema que preocupa molt són els accidents de trànsit. Què es pot fer?

- El tractament que ha de tenir aquest problema és com el d´una epidèmia. Hi ha 40.000 morts anuals a la UE, i em sembla molt correcta la posició d´enduriment contra els comportaments de risc que està adoptant el Govern català i el nou Govern espanyol. Van en la línia d´experiències com la de França, on s´han reduït notablement els accidents i les víctimes. La ciutat, en aquest sentit, és el primer àmbit d´actuació. Tant en la no permissivitat de conductes arriscades (parlar per mòbil, el cinturó i el casc, no respectar els senyals, les taxes d´alcohol...), que és evident, com en la prevenció, ponenciant els cursos d´educació viària especialment entre els més joves.

- Per últim, què ens recomanes per tenir un estiu més segur?-

Cal anar amb compte, perquè a l´estiu relaxem els hàbits. Els Mossos d´Esquadra i la Policia Local de Mataró han publicat uns consells de seguretat per a l´ús dels caixers automàtics, en les targetes de crèdit o en les compres, que són els tres punts més vulnerables. Us recomano que els demaneu als policies i els feu cas. També hem donat a conèixer la possibilitat de denunciar per internet a partir del web municipal, per si ets víctima d´un delicte fora de Mataró o en hores intempestives. Bé, espero que no ho hagueu de fer servir.

BREUS:

- Carn o peix?

- Ara a l´estiu, peix.

- Mar o muntanya?

- Muntanya.

- Nudisme o tèxtil

- Tèxtil (i reflotem el sector!!)

- La platja de Mataró: de nit o de dia?

- De nit.- Què fas aquestes vacances?

- M´en vaig uns dies al Ripollès

- De quin lloc on hagis passat les vacances tens un millor record?

- Turquia- Què no et perds mai, de Les Santes?

- Els focs. - Quin llibre estàs llegint?

- "Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn", de Quim Monzó. També estic acabant alguns capítols que tenia pendents de "Dostoievski en Manhattan", d´André Glucksmann, i estic rellegint les "Memòries d´Adrià", de Marguerite Youcenar. Per últim, de tant en tant repasso els "Cants" de Leopardi, recentment traduïts per Narcís Comadira.- Quin fet històric t´hauria agradat viure?

- Més que un fet, una època: el Barroc.

- Quina pel·lícula és la darrera que has vist i t´hagi agradat?

- Lost in traslation, de Sofia Coppola- Quin esport t´agrada més? - Per desgràcia, no sóc massa aficionat.-

Quin disc ens recomanes?

- Els dos que he comprat darrerament són "Poetes", de Lluís Llach, i el "Misteri d´Elx - La Vespra" dirigit per Jordi Savall.

- Quin any vas entrar al PSC?

- Cap el 1988, des del 85 o 86, però, ja estava a la JSC.

- Quina és la teva vocació frustrada?

- Escriure

- Quina és la millor vista de Mataró?

- La que es veu de la ciutat des del Port

Enllaços:

Publica un comentari a l'entrada