divendres, d’agost 20, 2004

Els errors

Acabo Els errors, de David Cirici (Ed. Columna, Barcelona, 2003). M’impacta una visió un pèl determinista de la vida, com si una força superior evités que la gent triés el seu propi futur. Dues idees: D’una banda, l’amor que perdura en el temps, d’impossible oblit, l’amor veritable que, malgrat tot, no obté satisfacció real, per la qual cosa la vida esdevé una angoixa insuportable, infecunda. De l’altra, aquest determinisme del laisser passer (els passen més coses per no fer que no pas per fer), provoca més angoixes que seguretats, més incertesa que certeses. I una nostàlgia impossible pel que no hem fet, per allò que seríem si haguéssim optat just pel contrari del que vam optar (i que, sigui dit de passada, ningú garanteix que fos millor). Recordo com hi reflexionava Javier Marías a Negra espalda del tiempo (Ed. Alfaguara, Madrid, 1998) i que em va agradar tant.
:
Publica un comentari a l'entrada