:
No és massa prudent pronunciar-se per cap alternativa (encara diran que hi ha un candidat del PSOE, vade retro), però em consta que al si de la CEE hi ha prelats que no ho veuen pas així, que s'estimen més, com a mínim, una Església activa, constructiva, a favor de la convivència i respectuosa amb les decissions polítiques de la majoria democràtica. Que busqui posicions d'acord, que hi són. Ja no dic una Església progressista, que estigui al costat de les reformes (que existeix, i tant!), però sí almenys digna de la tan vaticanista diplomàcia i discreció. Hi ha conservadors que no són gaire amants de jugar a pocker amb la societat, ja ni tan sols amb el Govern, donat que el joc de tot o res pot acabar en el no-res.
:
Davant la classe de religió, com deia l'altre dia José Mª Martín Patino a El País, valdria la pena fugir del debat a partir del confessioonalisme o no confessionalisme i preocupar-se per la necessitat de dotar de cultura religiosa als nostres estudiants, d'acord amb el que diu la Constitució espanyola. Les posicions dures poden acabar fins i tot amb aquesta possibilitat, si la societat hi veu exlclusivament el proselitisme episcopal. Igualment pot passar en temes més generals, com el finançament, o la revisió dels acords amb la Santa Seu. A vegades penso, tan de dretes com són, com no han contractat advocats i assessors de màrketing per corregir les posicions i la imatge ultramontana que mostren, Rouco i companyia.
:
Tornant a la campanya pel Tractat constitucional, recomano l'article que avui publica també El País, edició Catalunya, la Pilar Rahola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada