dilluns, de febrer 21, 2005

El dia després

sí
:
Acabo de veure les notícies de TV Mataró que ha dedicat força estona a explicar els resultats d'ahir a la nostra ciutat i al Maresme. De les reaccions de la resta de partits, m'han sobtat algunes coses. Primer, que els que es lamenten (farisaicament) de l'abstenció ho fan en locals buits. Han estat incapaços de mobilitzar els militants (difícilment arribaven a la desena a cada una de les seus, contra el centenar que aplegàvem nosaltres), i alguns d'ells absolutament inactius en la mobilització electoral... i ara responsabilitzen els socialistes de l'abstenció (!). Parlem de l'abstenció, si cal. No siguem hipòcrites. Ha estat similar a les eleccions europees les quals, recordem-ho, el resultat a Espanya (45.10%) fou superior al de França (42’76%), Alemanya (43%), Portugal (38’60%), Suècia (37’80%) o Finlàndia (39’40%). M'agradarà veure quin és el resultat als propers països de la Unió que ratificaran la Constitució via referèndum.
:
També m'ha sorprès que algun partidari del 'no' hagi demanat al partit socialista que "prengui nota" de la posició diferencial (?) de Catalunya. Però, de què parla? És que Catalunya no s'ha manifestat claríssimament a favor del sí? És que els vots del sí no són "prou" catalans? Vinga...
:
També em fa gràcia com alguns van al darerre de capitalitzar el 'no' ja que, evidentment, se situa per damunt de les seves migrades expectatives electorals. Compte. Si ens llegim una mica els resultats, a Mataró, veurem com el 'no' és més sensible en aquells barris on tradicionalment és més alt el vot de dreta que d'esquerra (nacional o de debò). Igualment passa arreu de Catalunya. Fixeu-vos que en els principals municipis on ICV-EA o ERC tenen l'alcaldia, la victòria del 'sí' és abrumadora.
:
De les primeres avaluacions a la blogosfera, vegeu què diuen Miquel Iceta i Francesc Amat.
:
Bé, avui el web del PSC de Mataró recull la crònica de la celebració dels resultats que vam fer ahir a la seu del Partit, sense complexos, amb ganes i sensació de victòria, amb més marxa que mai. Ens caldrà encara, com veieu, el camí no és fàcil. I la propera cita electoral, les municipals del 2007. Fins aleshores, cal encara treballar força, cal retornar la confiança del 2003 en forma de fets, de realitats, de resultats, de governar bé, de respondre adequadament als reptes de cada dia però també avançar-se als que vindran. Parlar clar i anar per feina. Ara ens hem de centrar especialment en això.
Publica un comentari a l'entrada