Zapatero i Chirac durant l'acte de Barcelona. / Foto: J. Martín:
Vinc de l'acte cívic que s'ha organitzat a Barcelona per al recolzament de la Constitució Europea, on hi hem anat uns quants de Mataró. Maragall, Chirac i Zapatero (Schroeder i Berlusconi han estat atacats pel grip) han intervingut per mostrar l'oportunitat de consens i d'avenç que significa el Tractat. No m'agrada Chirac (i molt menys Berlusconi, per descomptat), però m'agrada molt, en canvi, que els adversaris, que la gent de dretes, sigui capaç d'arribar a un acord amb l'esquerra que permet assegurar un model europeu "d'economia social de mercat", com diu el tractat, o de defensa i seguretat comunes, o de competitivitat lligada al coneixement (acords de Lisboa del 2000), o de defensa dels drets humans i de la llibertat per a més de 450 milions d'habitants. Només per això, per la capacitat de pacte de l'esquerra i la dreta en aquests ambiciosos objectius, ja val la pena donar-li la confiança. Una Constitució els partidaris de la qual, sincerament, s'assemblen més a la diversitat real dels ciutadans europeus.
Vinc de l'acte cívic que s'ha organitzat a Barcelona per al recolzament de la Constitució Europea, on hi hem anat uns quants de Mataró. Maragall, Chirac i Zapatero (Schroeder i Berlusconi han estat atacats pel grip) han intervingut per mostrar l'oportunitat de consens i d'avenç que significa el Tractat. No m'agrada Chirac (i molt menys Berlusconi, per descomptat), però m'agrada molt, en canvi, que els adversaris, que la gent de dretes, sigui capaç d'arribar a un acord amb l'esquerra que permet assegurar un model europeu "d'economia social de mercat", com diu el tractat, o de defensa i seguretat comunes, o de competitivitat lligada al coneixement (acords de Lisboa del 2000), o de defensa dels drets humans i de la llibertat per a més de 450 milions d'habitants. Només per això, per la capacitat de pacte de l'esquerra i la dreta en aquests ambiciosos objectius, ja val la pena donar-li la confiança. Una Constitució els partidaris de la qual, sincerament, s'assemblen més a la diversitat real dels ciutadans europeus.
:
Maragall ha citat el llibre de Stenier del que us estic mostrant fragments aquests dies (cosa que m'ha alegrat). Més avall us contextualitzo la frase.
:
Per cert, avui fa just una setmana que ha començat la campanya del referèndum. Igualment com a la resta del país (i així ho ha denunciat avui en José Zaragoza) a Mataró els partidaris del "sí" no es dignen a fer campanya. Els del "no", justeta, tot s'ha de dir. Un acte i va que xuta. Però els del sí, res de res, silenci total. Sembla que només el PSC vulgui que la gent participi, que només nosaltres tinguem coses a dir a la ciutadania. Ni el PP ni CiU han dit ni mu, ni han fet cap acte ni res. Si jo fos votant seu, estaria realment orfe des del punt de vista de la mobilització i dels arguments. Caram, també tindria dret a sentir els meus arguments i els meus representants, si jo fos de dretes. Tenen una setmana, encara, una setmana justeta. Tindran la barra de no convocar ni un sol acte en tots aquests quinze dies? És que no tenen res a dir?
:
A més, qui diu que a Espanya no hi ha aquesta extrema dreta europea que diu "no" a la Constitució? Qui nega que els arguments de l'extrema dreta i els dels habituals partidaris del no a Catalunya no s'assemblen perillosament? Vegeu la posició de la Falange Espanyola davant el referèndum del tractat europeu, que titllen d'"obertament liberal i capitalista".
A més, qui diu que a Espanya no hi ha aquesta extrema dreta europea que diu "no" a la Constitució? Qui nega que els arguments de l'extrema dreta i els dels habituals partidaris del no a Catalunya no s'assemblen perillosament? Vegeu la posició de la Falange Espanyola davant el referèndum del tractat europeu, que titllen d'"obertament liberal i capitalista".
:
L'enquesta del CIS
:
Ahir es va conèixer la drrera enquesta del CIS, corresponent al baròmetre de gener, que el company AG em va fer conèixer de seguida que va sortir. La diferència entre els socialistes i el PP se situa a 6,7 punts, set dècimes més que a l'octubre de 2004. Es confirma la tendència a l'alça d'IU i a la baixa dels nacionalistes catalans. Respecte al referèndum del Tractat europeu, creix notablement la gent que diu que hi estaria a favor, amb un 51,2 % dels enquestats, baixa a 5,7 % els que hi estan en contra, un 4,6 % els que votarien en blanc, un 16,4 l'abstenció, un 20,9 % que no s'han deciditi un 1,2 % els que no contesten. Encara no sé (si és que es tracta de tàctica) per què els partidaris del sí que no són socialistes no fan campanya.
:
La reflexió d'avui
:
"El geni d'Europa és allò que William Blake hauria anomenat 'la santedat del minut concret'. És el de la diversitat lingüística, cultural i social, d'un mosaic generós que sovint converteix una distància insignificant, una separació de vint quilòmetres, en una divisió entre dos mons. En contrast amb la imponent monotonia que s'estén des de l'oest de Nova Jersey fins a les muntanyes de Califòrnia (...), el trossejat i sovint absurdament divisiu mapa de l'esperit europeu i la seva herència ha estat inesgotablement fèrtil. (...) No hi ha 'llengües petites'. (...) La mort d'una llengua és irreparable, fa minvar les possibilitats de l'home. (...) Europa, sens dubte morirà si no lluita per les seves llengües, les seves tradicions locals i les seves autonomies socials. Si oblida que 'Déu està en el detall'."
:
4 comentaris:
Perdona, però que em comparis tots els partidaris del no amb la falange ho trobo de molt mal gust. Carai, que tens a veure tu amb en Berlusconi?
Aquest text és millorable, i quan guany el si no hi haurà res a fer, perquè és un text blindat, i si creieu que es pot fer una interpretació positiva, aneu amb el lliri a la mà.
Si tu intención es describir
la verdad, hazlo con sencillez
y la elegancia déjasela al sastre.
Albert Einstein
Guanyareu però no convencereu
Per sort, podeu llegir al link exactament què diu la Falange Espanyola i treure les vostres pròpies conclusions. La meva tesi és que les posicions immobilists, producte de les ieologies totalitàries que han fet estralls a l'Esuropa del segle XX,´són bàsicament les més contràries a l'avenç europeu que significa el tractat. Això no treu que hi hagi posicions pel "no" que siguin obertament eurpeistes, és clar, però que, òbviament, si triomfen, hauran donat la raó a les primeres. En fi, no sé qui va amb el lliri a la mà...
Publica un comentari a l'entrada