dilluns, febrer 28, 2005

Campmany | neu

campmanyZP Juan Campmany. Foto: Jordi Belver
:
Joan Campmany, el publicista creador de la marca ZP, és entrevistat avui a La Vanguardia. A banda de dir una cosa que penso jo també bastant en sèrio ("creo que el Vaticano necesita un plan de marketing urgentísimo que me ofrezco a diseñar") diu coses bastant interessants. No he llegit el seu llibre, i confesso que hi tinc la mica de prevenció per si es tracta d'un d'aquells publicistes que es pensen que tot és gràcies a ells. però el que diu a l'entrevista m'agrada. Per exemple: compara el nivell d'abstenció amb la importància d'un match futbolístic (les generals serien el Barça-Madrid, les autonòmiques un Barça-Espanyol i el referèndum un amistós). Parla bastant de Zapatero i del seu particular estil. particular perquè més aviat fa el contrari que el que fan la majoria de líders polítics. Quan compara la publicitat d'un producte amb la d'un polític diu "El político habla él: cada día dice una cosa, pero tiene que sonar la misma música. Si es coherente y auténtico, gana. Lo más parecido a vender un político es vender un diario". Diu també que s'ha de dir sempre la veritat i que no s'ha de córrer mai (perquè si vas de pressa al lloc equivocat hi arribes abans).
:
Arcadi Espada també el cita avui al seu blog, amb un interessantíssim passatge (m'imagino que del llibre) en el que analitza breument la perversió de l'actual relació entre periodistes i polítics a través de titulars i la necessitat d'aquests d'anar sempre més enllà del que li diuen. I ho fa amb paraules duríssimes.
:
Ho dic el dia que he sortit al carrer nevant, una autèntica novetat i una gran festa per als que transitàvem sota milers de flocs que cobrien els nostres paraigües i abrics. Tot ha quedat blanc en pocs minuts i, de tan poc acostumats com estem, ho rebíem amb un somriure de bat a bat. Una mica més tard de les 7 ja estàvem alertats i cap una hora més tard activàvem el Pla d'Emergència en fase d'alerta. Fins d'aquí dos dies no preveig que en sortim. Tindrem l'ai al cor, però també una experiència d'aqueste que sempre recordaràs amb nostàlgia.
:
neu Parc Central. Deu ser una estona més tard que jo hi hagi passat, quan queia la neu amb força. Foto: Ò.F.
Publica un comentari a l'entrada