dimarts, de febrer 22, 2005

Espriu, 20 anys després | Més anàlisi

caminant Manuel Cusachs, escultura inspirada en el poema de Salvador Espriu El curs de la vida, del llibre El caminant i el mur.
:
Avui fa vint anys va morir Salvador Espriu. No sé si l'endemà o l'altre vaig anar a Arenys de Mar, amb un amic meu que encara ho és (santa paciència que té), als funerals. No sé per què, no ho recordo massa, però als meu aleshores setze anys em començava a passar una cosa que encara em passa: sembla com si els poetes, alguns poetes almenys, em parlessin a mi. Com un codi secret, com si sabessin coses de mi que ningú més no sap, ni potser jo mateix. Els llibres que tinc d'Espriu són bàsicament d'aleshores, que complementaven els que ja teníem a casa. I també la meva primera lectura d'un estudi crític d'un autor (Aproximació històrica al mite de Sinera, A. Espriu, N. Nogueras, M.A. de Pons, Ed. Curial, Barcelona, 1983, més tard vaig llegir el de Castellet, vegeu resta aquí). L'altre dia recordava aquells anys amb el que fou el meu mestre de català, en Carles Móra, també d'Arenys de Mar i també apassionat d'Espriu.
:
Sí que recordo el vent suau que ens acompanyava pujant al cementiri, la multitud en silenci, la Marina Rossell cantant a la seva tomba, la presència de símbols espriuans pertot. Semblava que havia entrat en un poema seu, en un conte potser. I trobava a faltar la seca ironia d'aquell vellet que semblava tan innocent, de lletres menudes i ordenades, de vastíssima cultura, de lligam amb els nostres mites hebraics, o grecs, a punt de fugir de la memòria. Aquell vent d'Arenys de Mar i aquella aventura la tinc sempre relacionada amb l'alè de joventut, amb l'esperança i l'abisme que significava començar a coquerir espais de llibertat personal. Una conquesta feta d'abrivament i d'arrogància displicent, que només el temps atenua i censura amb humilitat. La poesia d'Espriu ens ho avançava, i potser aquell era l'únic mestratge que ens pemetíem als setze anys.
:
"XXII
:
Per l'enclotat i sec camí de sorra
sentia al lluny resplendir la carena.
Jo no la veig, però, perquè me'n priven
les altes tanques d'alocs i canyars.
Hi plana sempre una remor de vent
llevat de mar. Del guaret arribaven
aspres olors de pols i fum de fullaca.
Lladrucs remots de gossos. De sobre m'acull
l'ombra crescuda a redós del casal".
:
Salvador Espriu, Llibre de Sinera. Edicions 62, 1983, p. 32.
:
Coincidències
:
L'efemèride coincideix amb la mort, el mateix dia però de 1939, d'Antonio Machado, a qui hem recordat en alguns dels actes que hem fet a Mataró en aquesta darrera campanya. I ahir, de la de Guillermo Cabrera Infante, amb qui tant bé m'ho he passat amb les seves descripcions i els seus relats, amb aquest tractament obsessiu amb les paraules i les seves formes, i tot allò que també diuen sense dir-ho. Tots dos, morts a l'exili, lluny de les dictadures que els perseguien.
:
Més anàlisi
:
Bé, embrutarem aquest post dedicat als escriptors amb una mica més d'anàlisi dels resultats del referèndum de l'altre dia. I és que s'estan dient moltes tonteries. Amb la por que els que han perdut ho reconeixin, arriben a situacions ridícules. Ahir al diari llegia que alguns partidaris del "no" deien que aquests votants eren més conscients, més informats, que els del "sí". Quina barra, quina demostració de menyspreu (el diari il·lustrava aquestes declaracions amb una foto del President d'Òmnium, que ha compromès l'entitat pel no sense consultar els socis).
:
Comencem pel sempre rigorós Carles Castro, periodista de La Vanguardia, que avui publica en aquest diari una anàlisi molt interessant sobre la relació entre votants/partit i votants/opció de referèndum. No us la perdeu.
:
Diu: "Todas estas cifras llevan a pensar que el rechazo al tratado europeo se ha alimentado básicamente de electores nacionalistas y, en menor medida, de IU. No en vano, una cuarta parte del voto negativo se ha concentrado en Catalunya, pese a que el principado supone sólo un 15% del censo estatal. Sin embar-go, las cuentas sólo cuadran si en el bloque de rechazo se incluyen electores procedentes de la derecha. Esta hipótesis se intuye en las cifras globales, ya que al sí le faltaron el domingo casi tres millones de votos más que sumaron en las europeas los partidos que apoyan el tratado. Y esa cifra es casi la mitad de los sufragios que logró el PP en junio. "
:
L'altra anàlisi que us proposo és la que fa avui Miquel Iceta al seu blog. Aquí us reprodueixo un fragment i els links de suport:
:
"Per alimentar el debat us proposo el següent exercici: comprovem a nivell comarcal la correlació entre el vot als partits en les eleccions europees celebrades el 2004 i el resultat del referèndum de diumenge. Trobareu les dades en un arxiu excel i unes gràfiques de dispersió en un arxiu pdf. En el títol de l’arxiu pdf es fa menció al resultat de les eleccions autonòmiques per error, ja que les dades corresponen a les eleccions europees celebrades el 2004.
:
L’anàlisi del resultat d’aquest exercici és força curiós. En el cas del PSC, ERC i PP es produeix una correlació clarament positiva entre vots obtinguts a les eleccions europees i el sentit del vot defensat en el referèndum (a més percentatge de vot PSC a les europees del 2004, major percentatge de vots ‘sí’ en el referèndum; a més percentatge de vot PP, major percentatge de vot ‘sí’; a més percentatge de vot ERC, major percentatge de vot ‘no’). En canvi, en el cas de CiU es produeix una correlació negativa (a més percentatge de vot CiU a les europees de 2004, major percentatge de vot ‘no’ en el referèndum; a menys percentatge de vot CiU, més percentatge de vot ‘sí’). Això podria indicar que una part significativa d’antics votants convergents no han seguit la consigna dels dirigents de la federació nacionalista. En el cas d’ICV no sembla haver-hi relació entre el vot a ICV en les eleccions europees del 2004 i el vot ‘no’ en el referèndum
."
Publica un comentari a l'entrada