CSC | Música Popular | Camàndules

30 anys de CSC a Mataró

:

Aquest vespre he assistit a un emotiu acte de record amb motiu del 30 aniversari de la fundació de Convergència Socialista de Catalunya a la ciutat de Mataró. Un grup de persones que ara passen de la cinquantena (i que quan rondaven els vint van començar a fer política en un país sota una dictadura) van tenir la intuïció que aquell projecte era el que Catalunya necessitava, era en el que s'estaven més còmodes ("també és un objectiu de la política el sentir-se còmode" ha dit Molas), i el que representava segurament la part central del país ("entre la democràcia cristiana i el comunisme", també segons Molas). Hem parlat especialment del que significà aqull moviment, que no estrictament partit, en la configuració del socialisme modern a Catalunya. La dotació de nous quadres, la fidelitat als ideals d'una societat lliure més que no pas d'un Estat més o menys prestador de serveis, la primacia de la llibertat individual front al centralisme democràtic, etc. També hem parlat de la tradició socialista a Mataró, tan antiga i tan important en la configuració del socialisme català i espanyol. M'han agradat molt tant Isidre Molas, com Ramon Salicrú, Ramon Manent i Josep Puig, tots presentats per la Teresa Carreras.

:

De nou, m'he sentit molt orgullós del Partit al qual pertanyo i que ara em toca amb tota modèstia de responsabilitzar-me'n a la nostra ciutat. I també de la gent que m'ha precedit i dels que m'acompanyen, dels que tan elegantment han cedit el pas i que ara són les nostres referències, tant dels seus encerts -molts- com dels seus errors. I, especialment, de la seva intuïció i del seu esperit. Mai no trobo com agrair-los-ho.

:

Partit Popular vs. Música Popular

:

Tornant a la política domèstica, sorprèn avui la reacció contrària del PP al projecte de Casa de la Música Popular que avui s'ha presentat a Mataró i que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la ubicació (i mestratge) de la Sala Clap, de Mataró. Crec que és justament una mostra del que, entre d'altres coses, cal fer amb la cultura. Creure més en els que en saben, confiar més en les iniciatives que sorgeixen de la societat, concertar i apostar per la creació. Un dia et dmanen que ho facis, i l'altre dia et diuen que no ho facis. En què quedem? Sospito una mica d'actitud sectària, és a dir, sí però depèn de qui, no. Hi ha més coses d'aquestes en cartera: la gestió d'equipaments com Can Soleret o Can Xalant, també clarament adreçats a les activitats juvenils i a la creació. O el conveni amb la Fundació Vilaseca per a l'explotació museística de la seva importantíssima col·lecció de maquinària tèxtil.

:

Mas madera

:

Quan semblava que les coses s'anaven reconduint, o trobaven un to menys irat, surt Artur Mas i etziba una querella contra el President de la Generalitat. Inacceptable i impresentable, propi de hooligan. No en teníem prou, que ara obre la via judicial el que podem resoldre perfectament per via parlamentària. Tot per una expressió que, per cert, fou retirada amb l'agraïment inicial d'un Mas que encara no s'havia posat tan nerviós. Ai, ai, ai. Està segur que el camí judicial és el més adequat, ara per ara? Mentre s'ho pensa, no hi ha cap altra consideració possible que el rebuig contundent a aquesta embestida i estar a l'alçada del que Catalunya es mereix. Que no és ni Artur Mas ni les seves camàndules. És un irresponsable.