diumenge, de febrer 26, 2006

Per tot allò que no t'hauria d'estimar

Silva a favor de l'Estatut
:
Al matí hem celebrat, amb els amics de La Roda de Andalucía (l'associació mataronina i l'alcalde de la població sevillana), el Dia d'Andalusia amb una ofrena floral a Blas Infante. Després, l'aclade rodeño, Manolo Silva, ens ha fet unes pinzellades del canvi que ha tingut La Roda les darreres dues dècades. Al col·loqui, algú li ha preguntat més o menys si això de l'Espanya plural és que tots anem a l'una o cadascú tira pel seu cantó. Amb claredat andalusa, Silva ha declarat que està a favor de l'Esatatut català i que de cap manera s'ha de trencar res. Olé. Ha estat a la seu de la Casa Cultural "La Armonía", on ens hi hem aplegat força persones. Un matí molt agradable.
:
Joan Isaac a Mataró
:
Al vespre he estat al concert de Joan Isaac, que la Casa de la Música Popular ha programat en un cicle de primer ordre. Ja m'ha agradat des de la primera cançó (que no coneixia, és del nou disc), T'estimo en la rutina, de la que me n'he sentit identificat: estimar-nos pel que representa que no tocaria estimar-nos. Heus ací la salvació dels que som com som i ja gairebé no hi podem fer res. La resta del concert, amb l'excepció d'algun tòpic i del fet inexorable que m'acompanyava quasi una generació posterior (semblava el tiet amb els nebots, jo, bo i que el vaig seguir quan pràcticament ho va deixar i ara l'he reprès), m'ha agradat força. Us deixo amb la cançó esmentada:
:
T'estimo en la rutina
dels vespres coneguts.
T'estimo en el llenguatge
dels gestos ja sabuts.
T'estimo quan em beses
com a un desconegut.
T'estimo si ens sorprèn
l'amor desprevinguts.
:
T'estimo en la derrota
del cos en front del mirall.
T'estimo en el desordre
que em posa tan malalt.
T'estimo en els llarguíssims
silencis de sofà.
T'estimo quan t'emprenyes
si em fumo el teu tabac.
:
T'estimo quan em deixes
penjat sota els llençols.
T'estimo quan em dius
“Sembla que visquis sol!”
T'estimo quan no entens
que a mi m'agradi tant
la pluja tardoral
que inunda la ciutat.
:
T'estimo simplement
per tot allò que no t'hauria
d'estimar.
:
T'estimo quan et queixes
que no tens temps de res,
que sempre estàs corrent
—“Ningú no m'ho agraeix!”—
T'estimo quan t'aixeques
traient foc pels queixals.
Millor que no parlem
del teu mal despertar...
:
T'estimo quan segueixo
els rastres que has deixat,
que em porten als teus braços
després d'un temporal.
T'estimo entre les restes
de la passió enyorada.
T'estimo preocupada,
absent, despentinada...
:
T'estimo quan t'agafa
la neura dels regals,
els dies de Nadal
que em deprimeixen tant.
T'estimo en la mesura
que els déus m'han ensenyat...
Ja ho saps, que no m’agrada
llegir-me els manuals.
:
T’estimo simplement
per tot allò que no t’hauria
d’estimar
.
Publica un comentari a l'entrada