dilluns, de febrer 13, 2006

Rembrandt a la Pedrera *

Com el mes passat, ens toca parlar d'ombres, de llum, de traços i del tractament del negre. És la lectura amb la que la Pedrera ha volgut homenatjar Rembrandt (1606-1669) amb motiu del seu quart centenari, recollint una molt bona mostra de gravats procedents de les biblioteques nacionals d'Espanya i de França i realitzats pel mateix pintor. Hi haurà força ocasions per acostar-se de nou al pintor holandès en qui molts veuen el primer expressionista, o el primer pintor psicològic, quasi autoanalític. Nombroses exposicions arreu d'Europa, reportatges, documentals... Potser per això val la pena que ens aturem a una part potser menys coneguda però d'una importància vital de la seva obra: el gravat.
:
El gravat permetia a Rembrandt, al contari de la pintura, que l'obra fos reproduïda. En cada reproducció, a més, podia experimentar imprimint el seu senyal tant per l'estat (reproducció en funció del grau d'evolució del gravat) com per la intensitat justament del negre (de l'ombra), trets senzillíssims ferts amb un domini impecable de la tècnica que aporten visions sovint molt diferents d'un mateix fet, o que en mostren una seqüència.
:
L'exposició és dividida per temes. Els retrats i autoretrats esdevenen el mirall de les passions íntimes i dels moments d'ànim tant del propi Rembrandt, amb un tall visible cap a la depressió després de la mort de la seva dona el 1642, com de les persones retratades. Les escenes bíbliques i els gravats de la vida quotidiana sobten perquè s'enfronten amb l'estètica i la moral calvinista predominant als Països Baixos de la Contrareforma. Des de la representació de Jesús al sexe explícit (sembla mediterrani).
:
Destaco dues estampes que són paradigmàtiques de la manera de narrar que tenen els gravats de Rembrandt. A L'estampa dels cent florins (1649?), Jesús se situa al centre de la narració del Nou Testament, del que s'hi pot veure diversos passatges, actituds, símbols, retrats de l'impacte del centre -el Crist- sobre ells. A Els tres arbres (1643), el pintor holandès combina la placidesa del moment amb la negros dels núvols que s'acosten, la proximitat del sota-bosc amb el paisatge desconcertant, la concreció de les fulles dels arbres amb la rudesa i l'abstracció dels núvols, la natura en forma de desig sexual (el bóc mig amagat) i de l'amor que el reconcilia (la parella). La llum i les ombres que reposen sobre nosaltres i els objectes i que ens narren.

* Publicat a la revista Valors (febrer 2006)

Rembrandt, la Llum de l'ombra, exposa gravats fins el 28 de febrer a sala d'exposicions de la Pedrera (Fundació Caixa de Catalunya), al Passeig de Gràcia 92, 08008 Barcelona.

Publica un comentari a l'entrada