Xina i l''opi del poble' | Nosaltres

Xina i l'opi del poble

:
El cardenal Joseph Zen, bisbe de Hong Kong (Foto: BBC)
:

Vaig llegir a El País d'ahir que el Govern de Xina ha hagut de reconèixer la forta expansió del nombre de creients a aquell enorme país, 300 milions (oficials) sobre una població de 1.300 milions de persones, després d'enquestar a 4.500 entrevistats. Ja vaig apuntar fa un temps, aquí mateix, l'opinió d'Andrea Riccardi sobre les enormes possibilitats de creixement del cristianisme a la Xina; de fet, en poc més de deu anys, es calcula que s'ha passat de 10 milions de cristians a 40 milions, sense comptar els que clandestins que professen la fe a Roma (allà hi ha una església catòlica autoritzada pel govern molt sui generis). La repressió a la religió no acaba aquí, els pobres budistes tibetans se les veuen magres i els de la secta Falun Gong porten deu anys de persecució implacable. L'estudi també remarca que el creixement ve donat especialment entre la població jove.

:

Caldrà prestar atenció a aquest fenomen. En primer lloc, per la influència que el país asiàtic pren cada vegada més pel seu pes econòmic i poblacional. En segon lloc, per comprendre quins són els camins de renovació i d'expansió de les religions en el món actual, que creixen lluny del que entenem per Occident, és a dir, en societats pobres (avui per avui el cristianisme és una religió seguida especialment per pobres, per exemple) o sense tradició cristiana, o molt poca, com és el cas que comentem. En quart lloc, perquè l'auge religiós desafia directament el règim xinès, una dictadura comunista extasiada pel capitalisme individualista, sense drets socials ni democràcia; un règim molt hostil al fet religiós, repressor.

:

Òbviament, seria inoportú parlar d'una oposició política amb tints religiosos (semblant a la polonesa en els darerss temps de la dictadura, amb el sindicat Solidaritat, per entendre'ns). No és això (encara) i probablement no en sigui el camí més adequat. Però, curiosament pels que hem estat massa influïts pel programa de la Il·lustració, el sentiment religiós s'associa al de la llibertat individual i de pensament contra l'homogeneïtzació tecno-científica i el consum, per exemple; al de la solidaritat dels que veuen els altres com a persones (éssers amb esperit, el que "brolla de les coses insignificants" que deia Marx) i no tan sols com a consumidors o súbdits; al que fuig de l'opi dels poderosos i de la buidor amb l'opi del poble.

:
Dues ciutats - XX
:

¿Han observado ustedes (...) que los poemas, las novelas y las películas actuales le hechan la culpa de todo a la historia? ¿Han observado que nosotros hemos dejado de existir, nosotros en tanto que focos de voluntad y de pensamientos, cristales de aumento del destino individual?

:

(...) Siempre tenemos de quien vengarnos o a quien salvar, y si ocurre que cometemos algún error o un crimen, la imaginación histórica nos hace de abogado. No he sido yo, ha sido la época, decimos.

:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 277.
Il·lustració: Maurits Cornelis Escher, Autoretrat, 1943.

: