diumenge, de maig 06, 2007

Antígona

Quan vaig arribar a casa, vaig buscar l'edició de la traducció de Carles Riba. L'edició és de 1987, d'Ed. Curial, i reprodueix la versió de 1951. No, el text que ahir vam sentir al Teatre Monumental de Mataró era de Jeroni Ribó, un text més mastegable. Ja sé que alguns preferiran la de Riba, però a mi em va semblar molt clara, molt directa, molt propera la versió d'Antígona (dirigida per Oriol Borggi), el vell text de Sòfocles transportat fins avui. Sòfocles expressa com ningú la fissura tràgica entre la voluntat dels déus i la dels homes, a través de conflictes de poder, de fidelitats i de l'amor que són narrats pels mites. Tant l'estructura narrativa dels mites grecs com la seva eficàcia simbòlica han perdurat en la cultura occidental, directament o per la seva influència. No fem més que anar-hi, despullar-los i revestir-los, com feren en aquesta magnífica representació, neta i emotiva, brodada pel cant final en grec.
:
Bé, la versió de Ribó, doncs, més actual i despullada d'atavisme que la de Riba, assoleix moments de veritables himnes que repassen només de ser dits milers d'anys d'història de la nostra civilització. Com la confusió que té mig món entre els pilots suïcides nihilistes (i algun revolucionari) i els herois o heroïnes de veres (qui compleix la voluntat dels déus?); "que mori, que morta algú farà morir", respon Hèmon, fill de Creont, al seu pare. Com quan clarament el Missatger t'etziba que "un home sense felicitat és com un cadàver animat" (més o menys) enlloc de "Car els homes, jo, / quan renuncien als seus goigs, no els sé tenir / per vius, em semblen uns cadàvers animats". Però per més clar que es digui, encara és una proposició clàssica, encara remet a la fissura tràgica que ens impedeix assolir als homes la voluntat dels déus. I ens hem de veure'ns fent teatre, organitzar-nos amb la democràcia ("és Tebes qui em dirà qui ha de manar?" es pregunta Creont), o ballar la dansa de nous rituals que ens treguin aquesta cara de cadàver que sovint tenim els homes. Tants anys i la mateixa cara.
:
Crítiques de l'estrena aquí
:
Publica un comentari a l'entrada