He parlat en alguna ocasió, en aquest bloc, de Manuel Cuyàs i Duran, dibuixant mataroní (ninotaire, que diria ell) que morí ara farà dos anys a Mataró, la seva estimadísima ciutat. Ara és notícia per l'edició d'un llibre d'homenatge que ha editat el Centre Atlètic Laietània amb l'ajut de Caixa Laietana, a cura del president de l'entitat esportiva, en Jordi Buscà, presentat el dia que s'inaugurava una mostra molt sintètica però completa, en el sentit que hi és una representació de tot el que Cuyàs ha fet en la seva faceta professional. La mostra ha anat a càrrec de Jaume Calsapeu i Manel Contreras i és al vestíbul de la seu social del club mataroní.:
L'acte de presentació va ser emotiu, amb intervencions del propi Buscà, d'Antoni Bonamusa, de Joan Antoni Baron i del fill del dibuixant, el periodista Manuel Cuyàs. Entre els assistents hi havia el president Pujol i una nodrida representació d'entitats mataronines. Les intervencions, que van ser closes per un conjunt d'interpretacions musicals, van destacar els trets més característics de la seva personalitat (el catalanisme, l'elegància particularíssima, la discreció, el civisme...) immersos bàsicament en una època trista com fou la de la postguerra i la dictadura.
:
El llibre i la mostra, com deia, són una manera ràpida però eficaç d'endinsar-se a les múltiples activitats del dibuixant: la publicitat, el dibuix religiós (realment admirable i catequètic el Via Crucis), les il·lustracions literàries o de revistes femenines, el còmic, els retrats o caricatures, etcètera. No hi ha massa documentació sobre Cuyàs, almenys disponible. De manera que el que està passant aquests dies al C.A. Laietània té una importància cabdal per la pervivència de la memòria d'un gran dibuixant. I, vestit de senyor o no, un bon home.
:
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada