dimecres, d’abril 23, 2008

Els apòcrifs

Una de les novetats literàries de Sant Jordi és l'actualització de la versió catalana dels evangelis apòcrifs, editats per Proa, a cura del teòleg Armand Puig (a la foto, de Gabriel Massana). Els apòcrifs són textos religiosos del cristianisme redactats després dels anomenats canònics que no foren adoptats com a tals per l'Església, bé pel seu caràcter excessivament novel·lesc i fantasiós -com voler comprovar a virginitat de Maria-, o aforístic en l'altre extrem, o bé per la seva discutible teologia. (Per Nadal publicaran els evangelis gnòstics, més doctrinals i allunyats de l'experiència). En realitat, l'edició catalana pren els més interessant -23- i reconeix que apareix en un moment on tot el misteriós, esotèric o 'secret' al voltant del cristianisme i dels seus orígens té una àmplia rebuda de públic. "Nosaltres venim al darrere amb informació", diu Puig. I té raó: sovint les novel·les actuals que prenen aquests temes barregen excessivament la documentació històrica amb la ficció, i val la pena que algú en doni algunes claus.
:
Potser el més interessant d'aquests textos per ciutadans com nosaltres, avui, és la seva influència en la cultura popular, especialment als territoris de parla catalana: «Els Pastorets, el misteri d'Elx o la festa de l'Assumpció es poden comprendre millor gràcies als apòcrifs, per això tenen molta rellevància cultural i històrica», diu el prestigiós teòleg.
:
Font: El Punt i Vilaweb.
:

3 comentaris:

Anònim ha dit...

He quedat tan esparverat com tu amb el Puigvert. Te bastanta o molta raó. Glups! M'alegra que un "sociata" no li faci res dir-se catòlic. El Puig, un crac. Si passes pel meu blog ja veuràs que el meu catolicisme és més arrauxat.

eloi ha dit...

En el fons els apòcrifs són el "Hola" (la premsa rosa) de Jesús, una manera de dir que no ens podem empassar, o ens costa, tants anys de silenci sobre qui va ser Déu passejant per la Terra

Ramon Bassas ha dit...

- Pafiam,
He passat pel teu bloc i no sé massa com agafar-lo, tan ple d'insults. Bé, la democràcia deu ser també això, com adverteix Puigverd.

- Eloi,
M'agrada aquesta comparació.