:
Demà no podré ser a la hissada de bandera que per unanimitat de les forces polítiques del Consistori mataroní vam decidir posar en un lloc emblemàtic de la ciutat. La plaça de Santa Anna, que ha vist tantes manifestacions festives, culturals, socials i polítiques, fou el lloc finalment elegit, afegint-hi la seva dimensió com per la concurrència. Com que no hi podré ser i hi ha certa polèmica ciutadana (d'aquestes tan mataronines d'amor/odi als símbols), escric aquestes ratlles per refermar la meva posició favorable, tal i com he defensat a tort i a dret sempre que se m'ha requerit.:
La primera raó per la qual estic d'acord rau en el mateix fet de la unanimitat de la proposta inicial. Les quatre barres són un símbol compartit per tothom, pels que pensen de dretes o d'esquerres, pels que volen que Catalunya tingui institucions pròpies com pels que no n'han mogut mai un dit, pels que els agradaria que fos un Estat o pels que s'estimen més compartir el destí amb els seus veïns, pels que se senten només catalans o només espanyols o pels que se senten ambdues coses en gradacions ben diverses, dels que tenien, a Mataró, els panys en forma de flor de lis o dels que en tenien en forma d'àliga amb dos caps (i que després convivien la mar de bé), etc. A banda del seu caràcter oficial (que ja és present en els edificis oficials i en els llocs on diu la Llei), cal admetre el seu caràcter popular, transversal i, com alguns tradueixen -i fan bé- nacional.
:
:
La segona raó per la qual ho defenso és una que de tant en tant escric per aquí. Les persones ens expressem amb símbols. Per desgràcia, el llenguatge simbòlic és en crisi. Ens incomoda la poesia o l'art "perquè no l'entenem" però sabem que no podríem viure sense les sensacions que ens aporten. Fugim dels símbols religiosos però ens desvivim per una vida interior més profunda. Eliminem del nostre llenguatge tot allò que no podem apamar i ens angoixa aleshores no poder donar noms a les coses que sentim, que ens donen sentit de viure vull dir, però que no podem mesurar. Volem que ens estimin o dir que estimem però som incapaços d'articular aquesta demanda (sort de la rosa de Sant Jordi que ens salva...un cop l'any). Ens riem de les icones (des de Polònia a la imatgeria processional) però només sabem funcionar a través dels impactes que ens vénen de la imatge, de manera que la 'imatge personal' és avui un els grans motors socials. Uff. Bé, jo crec que una bona manera de dir que som un poble que vol estar junt, que valora la diferència dels que volem estar junts (aquesta transversalitat de la que parlava), que hi ha elements, per més febles que siguin, que ens enllacen els uns als altres... són les banderes. No fa cap mal, ans al contarri, invertir en símbols. Especialment si volen dir això.
:
Entenc que molts tinguin una mala relació amb els símbols nacionals; han estat massa sovint segrestats pels que se'n creuen els únics dipositaris de l'honor de dur-la (crec que és el que ocorre avui per avui amb la bandera espanyola, per exemple). O han estat posats de cortina de fum davant la inoperància dels mecanismes racionals per fer país de veres (crec que és el que ens ha volgut advertir avui l'amic Josep Puig a capgros.com). Ho entenc. Però no podem deixar en mans d'aquests que ho fan un honor que no els pertoca, almenys en solitari. L'honor és de tot el poble.
:
I la tercera raó és perquè crec que el catalanisme hauria d'assemblar-se a això i no pas al que promou cert nacionalisme nostrat: els uns contra els altres, es bons catalans contra els dolents, els que ho són de veritat contra els que són sucursalistes, imperialistes i no sé què més. Ja ho vaig dir un dia: la reducció de banderes catalanes l'Onze de setembre i, les poques que queden, la seva conversió en banderes d'una part, és a dir, estelades, provoca en realitat la desafecció de la majoria al projecte de país obert i integrador que, ves per on, representen avui les quatre barres.
:
De pesca - IV:
:Un arbre contra el cel, radiant:
com cent televisors apagats.
Jaume Subirana, a Rapala, Ed. 62, Barcelona, 2007 (bloc), "Espectacle", p. 43. Il·lustració d'aquest bloc.
:
3 comentaris:
Ramon, estic bastant d'acord amb el que escrius, però no crec que el tema sigui l'amor/odi als símbols. Em semblen necessaris els símbols, a l'Ajuntament, cent metres més amunt de la plaça Santa Anna, ja tenim les tres banderes i molt bé, són al lloc on els pertoca estar; a l'escullera del passeig marítim també (i ben cofoia que oneja amb el mar de fons); segurament deu ser a algun altre lloc, i no passa res. Però a la plaça Santa Anna, no hi calia, des d'un punt de vista estètic és d'una vulgaritat evident:
Fixa't, i segur que em creuràs, els que han fet la proposta es pixaven de riure fa quatre dies quan a la plaça Colón de Madrid van fer el mateix amb un banderot d'Espanya (t'asseguro que en proporció a l'espai, la bandera de la plaça Santa Anna serà 10 vegades més gran, que t'ho expliqui en Mas que hi deu passar sovint).
Fixa't, i segur que em creuràs, molt treiem les banderes al balcó per celebrar coses especials: la del Barça, si es guanya un títol; la catalana per la diada o quan va guanyar en Montilla, per exemple; la de Mataró, el dia de les Santes... però la traiem un dia i després l'enretirem, perquè més enllà del que simbolitza és un element estèticament lleig (segur que cap dels que ha fet la proposta té perpètuament penjat aquest símbol al balcó de casa seva; no és el lloc, com no hauria de ser el lloc els espais de tots els ciutadans).
Bé, crec que el banderot és un despropòsit, però no hi faré cap manifestació en contra, coses més importants hi ha per manifestar-se. Ara, protegiu bé el símbol, no fos cas que esdevingui el lloc predilecte de la pixera dels gossos i més que un símbol de tots, ens trobem que s'ha creat el lloc ideal de l'insult permanent.
bon dia,he vist el teu bloc i vull fer-te arribar la adreça del meu bloc:http://xeviribasbeatle.blogspot.com
salutacions de
xevi ribas góngora
- Vladimir,
Bé, aquesta és la iconoclàstia a la que em referia quan dic que tenim una mala relació amb els símbols.
- Xevi
Ja l'he incorporat als meus enllaços. Fins ara.
Publica un comentari a l'entrada