dissabte, d’abril 19, 2008

Patuel | Escrivim

Llibre de Jaume Patuel
:

Una de les coses que encara no havia fet mai (i me'n queden per fer...) és presentar un llibre. Havia fet alguna introducció, però merament institucional. Algú qui vaig tenir de mestre, l'endemà d'una altra cosa que no havia fet mai (un debat al cicle de Psicoanàlisi avui, a Televisió de Mataró), em va demanar que ho fes en la meva condició d'autor d'aquest bloc. Caram.
:

Us deixo amb els quatre apunts que vaig fer de la que va ser la meva breu (espero) intervenció prèvia a la lliçó del mestre i a les paraules del públic (disculpeu l'esquematisme). Vaig començar dient que, per mi, l'aportació intel·lectual de Jaume Patuel té aquestes tres característiques:

  • Posa la seva saviesa (ja té pinta de savi...) i, en especial la psicoanàlisi, més enllà de l’Acadèmia. Malgrat que fa cursos, doctorats... participa en revistes comercials i internet. Al costat d’un horòscop, d’una promoció immobiliària o d¡’un anunci per paraules hi ha un article de Patuel, seguint la tradició il·lustrada. Patuel fa el llibre (en tots els sentits, ell l’edita també) i fa els articles exposant-los pertot com avui faria Voltaire amb els seus pamflets – “ens tornarem bojos si no pensem” (p. 112) / les paraules que amaguen les emocions.
  • Es nota la seva opció per la docència, tant en 'lús de la metàfora (“les paraules mouen però els exemples arrosseguen”, p. 65) com la de la margarida o el compàs. També es nota en la seva procupació pel sistema d’ensenyament i l’educació els infants d’avui.
  • Té l’obsessió de la recerca del criteri propi (‘sindèresi’: capacitat de jutjar rectament, p. 122), que sigui crític davant l’adotzenament, espiritual enlloc de jeràrquic i sempre profund (què és la ‘psicologia profunda’?, li vaig preguntar.... i em va fer una resposta brillant). Inclou la necessitat de discerniment davant la imatge (p. 98), cosa que ens costa tant en països de tradició icònica com la catòlica o en societats de la imatge com l’actual. Criteri també és ruptura, tot neixement és ruptura (p. 105)

Sobre el llibre (Sentiment de culpa/perdó. Obrir el tercer ull; ed. pròpia, Argentona, 2008), vaig apuntar el següent:

  • La primera part és un tros de la seva tesi sobre la culpa i el perdó (la responsabiluitat i els seus límits – exemple de Civisme a Mataró: la llibretat i l'increment de possibilitats precisa d'un nou debat sobre els límits) / el jo centrat o descentrat (on poso l'altre? / narcisisme)
  • 2ª part: articles a DiarideMataro.cat. Característiques (n’agafo 2)
    · La psicoanàlisi i les seves aportacions com a mètode de discerniment (relació cos/ment, viatge interior, patologies “esforç per separar dins l’ego la part bona de la part dolenta", p. 66 - i com es fa, això?)
    · La reflexió sobre el temps actual (‘axial’, p. 136) al voltant de debats com: a) espitirualitat post-religiosa vs. tradició (“Hi ha set d’aigua però no es troba la font", p. 83) / cito article sobre la Missa de les Santes ‘postmoderna’ com a paradigma de confusió / Jesús, mestre de la sospita com els crítics del cristianisme? (p. 90); b) les noves exclusions (els vells, per exemple, vegeu p. 113); c) Crisi de la raó (multifrènia –excés d’informació / multiplicitat de fonts p. 169) / angoixa d’occident (p. 53) / psicosi (p. 109)
:
Llegiu crònica a capgros.com i a TotMataro.cat.
:

De pesca - i V
:
I si escrivim per recordar
allò que encara no sabíem?
(...)
:
Jaume Subirana, a Rapala, Ed. 62, Barcelona, 2007 (bloc), "Escrivim" (fragment), p. 51. Foto: Zhang Huan, de la sèrie Family Tree, 2000.
:

Publica un comentari a l'entrada